LA SAGRADA FAMÍLIA

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: Basílica de la sagrada família
Autor: Antoni Gaudí
Any: 1882
Tècnica: construcció de formigó
Dimensions: 172 m d'altura amb una superficie de 4500m2
Estil: Modernista
Localització: Carrer de Mallorca 401, Districte de l'Eixample, Barcelona

EXPLICACIÓ:

Antoni Gaudí (1852-1926)

La idea principal de construir aquest gran temple de culte dedicat a la Sagrada Família va estar treta d'un llibreter anomenat Josep Maria Bocabella. Abans de ser Gaudí oficialment el dissenyador d'aquesta basílica, el projecte va ser encarregat primer al arquitecte Francisco de Paula del Villar i Lozano, el qual va idear un projecte de una església neogòtica, va ignorar completament la idea del  Bocabella, el qual volia replicar el Santuari de Loreto.

La cripta:
La seva construcció va ser planejada per a l'any 1882, per aquell moment el projecte estava a càrrec de Francisco del Villar, finalment la cripta va començar a ser construïda al 1883 ja que va ser l'any on gaudí va començar a fer-se càrrec del Projecte. Gaudí va decorar la cripta amb motius naturalistes, va elevar la bòveda i va crear una fossa que facilitava tant la il·luminació com la ventilació


El temple:
Quan Gaudí va iniciar la direcció del edifici, només estava construïda la cripta, Antoni, va decidir modificar les columnes, les quals van passar de ser d'un estil corinti a un estil basat en la natura, així va ser com Antoni Gaudí va evolucionar fins al seu estil tan característic basat principalment en motius vegetals, com a curiositat, Gaudí tenia una opinió dolenta del estil gòtic, deia que era imperfecte i per aquesta raó no l'utilitzava sovint.

Característiques modernistes:

La Sagrada Família es un edifici modernista, una cosa que destaca d'aquesta etapa es la representació de la natura a l'art, com hem dit abans Gaudí representava molt la natura a les seves obres. 
La Sagrada Família no és una excepció. Al temple, podem trobar milers de detalls inspirats en la natura. Una de les parts de l'edifici on podem comprovar això es al Portal de la Fe. En aquesta part del temple podem veure decoració basada en fulles i plantes. 

A mes, podem arribar a veure uns detalls més grans a la façana, com per exemple branques de palmera.

Entre tots aquest detalls tambè podem distinguir branques de arbre amb les seves fulles a la base de les estatues.

Passem a l'interior, l'interior del temple es considerat per molta get com un gran bosc de pedra. Gaudí va voler representar un bosc al interior del temple, va disenyar les columnes de tal manera que siguin molt similars als arbres. La part superior de les columnes es divideix per a simular la ramificació dels arbres. La iluminació desde el sostre, feia del interior de l'esglesia un autentic bosc petrificat.

OPINIÓ PERSONAL:

Basicament, m'encanta aquest increible edifici. M'agrada perque no nomes esta fet molt detalladament per la façana, si no que tambe esta molt cuidadosament detallat a l'interior. Aquesta obra de l'arquitectura em produeix fascinació per el seu tamany i les seves formes inusuals, malgrat que aquest monument m'encanta, encara es troba en construcció, per aixó em fascinaria molt mes veure aquesta gegant estructura acabada. 

 

Simulació del monument acabat de construir

Aquesta obra em suggereix...


Sempre que observo aquest monument, em venen ddues imatges al cap: Una d'elles és la obra de Vicent Van Gogh, La nit estrellada, ya que les pincellades del cuadre em semblen molt similars als acabats del edifici.

L'altra imatge que em ve a la memoria son les coves de salnitre de Montserrat, l'interior d'aquesta cova té diverses formes molt similar als edifici de la Sagrada Familia. A mes, molta gent diu que aquesta cova va ser l'inspiracio de Gaudí per moltes de les seves obres.

WEBGRAFÍA:

http://www.sagradafamilia.org/es/

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

https://xixerone.com/2014/04/la-sagrada-familia.html

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/35/SF_-_Fe.jpg

https://www.conocerbarcelona.com/sagrada-familia

LLIBERTAT GUIANT AL POBLE

FITXA ARTÍSTICA

Títol: Llibertat guiant al poble

Artista: Eugène Delacroix

Data de creació: 1830

Tipus d'obra: Quadre fet amb la tècnica pintura a l'oli.

Gènere: Al·legoria i pintura d'història.

Estil: Romanticisme.

Dimensions: 260 cm d'altura x 325cm d'amplada

Ubicació: Museu del Louvre, París. 

DESCRIPCIÓ: La llibertat guiant al poble és un quadre que es va crear inspirant-se en les "revolucions burgeses" que estaven a favor del liberalisme i el nacionalisme produïdes a Europa durant la primera meitat del segle XlX. El quadre fa referència a un episodi en concret d'aquesta època: "Les tres jornades glorioses"que va tenir lloc a París. El proletariat, la burgesia, el camperol, la joventut... tots guiats per la Llibertat contra els reis absolutistes. Aquesta estava representada com una figura femenina amb la banderera francesa a les mans.

La composició d'aquest quadre és asimètrica, superficial i oberta. L'esquema d'aquesta obra és una piràmide el vèrtex de la qual és el puny de la Llibertat i la seva base són dos cossos dels morts.
En el quadre hi predominen els colors càlids i sobre aquests, hi destaquen el vermell i el blau de la bandera francesa.
Parlant de la llum, aquesta enfoca al mort i envolta la figura de la Llibertat. Hi podem trobar dos focus de llum: el primer il·lumina als personatges des de l'esquerra i el darrer, el fons.
La profunditat del dibuix s'aconsegueix amb la superposició de diferents plans i la perspectiva aèria. En el primer pla, podem observar els cossos dels difunts; en el segon veiem a la Llibertat, al burgès, al moribund i al noi jove; en tercer pla ens trobem amb la població lluitant i per últim, en quart pla observem la ciutat amagada enmig de la boira i el fum.

ESTIL: ROMANTICISME
El Romanticisme és un moviment artístic i cultural que s'inspira i plasma les emocions i sentiments. Aquest moviment gaudeix de l'exaltació del poble, la llibertat, la nacionalitat i el patriotisme.
El tema preferit dels pintors romàntics són els paisatges misteriosos i salvatges que reflecteixen la lluita de la humanitat. Es parla també de revolucions.

Aquest quadre, tot aquest quadre és un clar exemple del moviment. Una revolució, la exaltació de tot un poble contra els reis absolutistes, la llibertat, les expressions dels personatges representat en l'obra... tot en conjunt col·locat de forma conscientment asimètrica i desigual.


VALORACIÓ PERSONAL
La meva àvia tenia una copia d'aquest quadre al menjador de casa seva. Cada cop que passava per allà quan era molt petita pensava: "quin quadre més lleig". A més, recordo que em donava una mica de por i intentava no quedar-me sola amb el quadre.
Ara que se la història que amaga aquest quadre i el valor cultural i històric que té, l'aprecio bastant més. Però encara i així no el posaria a casa meva.

WEBGRAFIA
http://historiadelartpau.blogspot.es/1464961148/la-llibertat-guiant-el-poble/
http://luz-historia-arte.blogspot.com.es/2014/03/el-romanticismo-el-arte-del-sentimiento.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble

La família de Carles IV

Fitxa artística:

• Títol: La família de Carles IV
• Autor/s: Francisco de Goya
• Any/s: 1800-1801
• Tipus d'obra: Pintura a l'oli
• Dimensions: 280 cm x 336 cm
• Ubicació: Museu del Prado de Madrid
• Tema: Retrat
• Descripció: En aquest quadre es veu al Rei Carles IV al palau d’Aranjuez, junt amb la seva família i per últim a Goya al fons de la obra pintant-la. Tots ells van vestits amb robes de la noblesa del segle XIX. Com podeu veure la família no sembla feliç ni còmoda, per demostra-ho os parlaré dels personatges.

El Rei Carles IV era un home molt bo i sense cap tipus de autoritat, per tant la que dirigia era la Reina María Luísa, que es troba entre els seus dos fills la Infanta María Isabel i l'Infant Francisco de Paula. Més a l'esquerra tenim una dona girada que serà la futura esposa de Fernando, junt al mateix, entre els dos podem veure a María Josefa, germana del rei, que patia una infermetat psicològica, estava boja, per això la seva cara. Aquest són els personatges que més destaco, encara que hi ha bastants més.

Elements del corrent artístic:

Aquesta obra pertany al corrent artístic del Neoclassicisme, tot i que Goya és difícil de classificar, els elements que demostren que és una obra neoclàssica són la bellesa idealitzada de les persones que es situen al davant, gran color sobre el dibuix, no-utilització de colors apagats i per últim l’estudi psicològic dels personatges de l’obra.

Valoració personal:

Quan veig aquest quadre penso en la meva família per Nadal, celebrant les festes o aniversaris, encara que aquesta família no sembla del tot feliç, dona la sensació de que no se senten alegres de trobar-se en aquella situació.

Web-grafia: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_fam%C3%ADlia_de_Carles_IV

https://es.slideshare.net/nandollabres/famlia-de-carles-iv

ELS GIRASOLS

                                                                  Els Girasols

Fitxa Artística:

                                               

Autor: Vincent van Gogh, 1888

Tècnica: Oli sobre llenç

Estil: Postimpressionisme

Mida: 93 cm × 72 cm

Tema: Natures mortes

Localització: Neue Pinakothek, Munic, Alemanya. Hi havien 7 cuadres originals,Van Gogh va pintar els primers quatre quadres a l'agost de 1888, quan vivia a Arles, en el sud de França, i tres més similars al gener de l'any següent. Les pintures estan totes executades en llenços de prop de 90 x 70 cm.

Els gira-sols són una sèrie de quadres a l'oli realitzats pel pintor holandès Vincent van Gogh. De la sèrie hi ha tres quadres similars amb catorze gira-sols en un gerro, dos amb dotze gira-sols, un amb tres i un altre amb cinc.

Va usar un pigment en les seves gira-sols, el groc de crom o cromat de plom, al qual deuen el seu misteriós i enigmàtic color. La descomposició de l'cromat de plom per efecte de l'exposició a la llum convertir el groc brillant original en un to marró verdós.

Descripció formal

En l'obra "Els Girasols", la disposició de les flors al gerro, aconsegueix equilibrar tot el quadre, donant la sensació, que la vas es troba al centre de la composició, en tant el color, d'un groc alegre i destacat, aparentment expressa alegria, però petites pinzellades violetes, denoten estats d'ànim contradictoris, una profunda tristesa barrejadaamb sentiments de solitud, estats anímics molt característics de l'autor. El fons de la pintura, d'un groc més clar que l'element central, li imprimeix profunditat al conjunt,donant la impressió d'una textura vellutada en les flors, les línies estan ben definides i separen clarament els elements en el quadre, les pinzellades es noten enèrgiques ifortes denotant tensió, però contradictòriament, ofereix sensació de pau.

a més el color groc era el preferit de l'autor.

Quan Van Gogh va pintar aquests cuadres ell es trobava a la seva casa de Arles que era de color groga, degut a que el vent bufava amb molta força es va veure obligat a treballar dintre de casa per poder concentrar-se i així pintar els tradicionals bodegons florals holandesos però en una setmana va fer cuatre cuadres dels que seríen d'aquesta col·lecció en or i groc i així va seguir fins a fer els 7 cuadres de la mateixa vesrió.

Valoració Personal:

Per a mi aquest cuadre transmet diverses coses segons ho miris, la primera és alegría i tranquilitat ja que els colors del cuadre són molt alegres i vius, per una altra banda expressa el pas del temps i com tot èsser viu envelleix i mor amb el pas del temps.

Aquest cuadre el compararía a la actualitat amb una imatge d'un prat ple de flors amb sol i gespa, i també entre l'amor d'una familia plena de generacions.

Webgràfia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_gira-sols

https://sites.google.com/site/lanationalgallery/home/van-gogh-els-gira-sols

https://www.google.es/search?biw=1242&bih=602&tbm=isch&sa=1&ei=YK_6WrnvMcmBUfiNvKgK&q=amor+entre+familia&oq=amor+entre+fami&gs_l=img.3.0.0l2j0i30k1j0i5i30k1l3j0i24k1.1413.1413.0.2902.1.1.0.0.0.0.90.90.1.1.0....0...1c.1.64.img..0.1.90....0.X96tyt3xjcg#imgrc=6a8DRVIgrccUDM

SATURN MENJANT-SE EL SEU FILL

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: "Saturno devorando a su hijo"

Autor: Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos,Aragó 1746, Bordeaux, França 1828)

Any: 1820-1823

Tècnica: Oli sobre guix, traslladat posteriorment a llenç

Dimensions: 143,5 x 81,4 cm

Estil: Neoclàssic (encara que Goya, és difícil de determinar un estil,forma part de les pintures negres)

Localització actual: Museo del Prado, Madrid, Espanya

Tema: La melancolia i la destrucció, lligat amb temes mitològics

EXPLICACIÓ:

En aquest quadre, Goya ens ensenya lo més horrorós i tenebrós que podem imaginar, una barreja entre la mort, el terror, i el canibalisme. Els angles rectes i les posicions torçades del personatge i de la seva pressa ens donen un toc més pertorbador, un por primitiu.

La pintura al·ludeix al Déu grec Chronos, i la comparació romana al Déu Saturn. On apareix menjant-se el que presumptuosament és el seu fill, ja en edat adulta. L'acte de menjar-se el seu fill, s'ha vist de manera psicològica, com una figuració cap al poder del temps (Chronos), el qual domina a tots i mata els seus enemics (els seus fills, hereus del tron). Segons l'historiador J. R. Morales, aquest quadre entranya un sentit cap al govern espanyol de la època, on fa crítica del comandament del rei de l'època, Fernando VII, el qual exerceix tirania sobre el poble, els fills del Déu, "devorant-los" per a mantenir el poder.

Els colors negres i ocres amb comparació dels colors forts del vermell de la sang i el blanc de la pell del seu fill, dona una certa tensió a la imatge. Hi ha una clara dominància dels colors forts i foscs i unes pinzellades grans en el llenç, marcant la pintura, amb una sensació més tenebrosa.

CARACTERÍSTIQUES:

Em de tenir en compte que Goya no seguia les regles dels principals moviments d'art de la època, sinó que seguia un escànner de bellesa propi, que anava evolucionant en la seva pintura, i que va donar a nous moviments artístics com el cubisme.

En aquesta pintura predomina el joc d'ombres, llums i colors. Goya utilitza colors apagats per a recrear el fons i al tità, i just, enquadrat en el mig, utilitza colors vistosos i brillants per a retratar al seu fill. Aquests colors clars i foscs són característics en l'última etapa del pintor, i pot ser d'una influència tenebrista.

Podem veure que el pintor utilitza pintades sense definir; sobretot en els braços del tità, bastant grans, que són característiques de l'impressionisme.

També té caràcters que recorden a l'expressionisme, com ara tots els sentiments que evoca la pintura; tenebrositat,por, terror,ansietat,horror... 

També destaca l'ús de la mitologia (Chronos i el seu fill) i la forma recta i retorçada del quadre, això dona un toc neoclàssic, però no destaca tant com altres moviments abans mencionats.

EM SUGGEREIX...

Per a mi, la posició que adopta el personatge i els detalls, de la deixadesa que té, com ara el cabell llarg, i els ulls grans, em recorda a la típica postura d'un Australopitec alimentant-se, mostrant una 

postura de comoditat, però a la vegada de defensa, esperant el que sigui, donant així una imatge d'un por primitiu a que siguis menjat.

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://es.wikipedia.org/wiki/Saturno_devorando_a_su_hijo

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/saturno/18110a75-b0e7-430c-bc73-2a4d55893bd6

http://cuih.edu.mx/ana-ross/item/280-en-torno-a-saturno-devorando-un-hijo-de-goya.html

EL PANTEÓ DE PARÍS

FITXA ARTÍSTICA:

Obra:  El Panteó de Paris

Autor: Jacques -Germain Soufflot

Any:  Es va inaugura l'any 1790 

Dimensions: Estructuralment l'edifici té 110 metres de llarg per 84 metres d'amplada i un imponent dom de 84 metres d'altura

Estil: Neoclàssic:

Localització actual:  Paris, Francia 

Tema: Històric

EXPLICACIÓ

Els orígens del Panteó es remunten a l'any 1764. Lluís XV greument malalt, havia promès construir una església en honor a Santa Genoveva si aconseguia curar-se. Així va ser com, en el lloc que ocupava l'antiga abadia de Santa Genoveva, en aquest llavors en ruïnes, es va col·locar la primera pedra enmig d'una cerimònia espectacular, que incloïa una pintura gegantina a escala real representant el monument que anava a construir-se.

L'edifici va ser acabat durant la revolució francesa a l'any 1790.

En 1791, l'assemblea Nacional Francesa va votar que l'edifici, que encara no havia estat consagrat com a església, servís de temple per albergar els cossos dels homes il·lustres de la pàtria.

Sota el Primer Imperi francès, el Panteó va mantenir la seva funció de mausoleu però va ser també lloc de culte a partir de 1806. Quan després de la caiguda de Napoleó I es restaura l'Àntic Règim, es restringeix el seu ús al d'església consagrada a Santa Genoveva i  s'esborra la inscripció del frontó.

CARACTERISTIQUES

• La cúpula consisteix en un cercle de columnes que suporten la part posterior de la volta i que emulen la catedral de Saint Paul a Londres.

• L'única entrada de llum  es genera per les finestres que es troba a la cúpula. Aquesta llum  penetra  per la cúpula i per grans finestres semicirculars ubicades als braços de la creu grega. Les grans finestres semicirculars no es veuen des de l'exterior gràcies al fet que es retreu la sostrada en relació a la línia perimetral.

• La seva estructura té moltes repeticions de Columnes Corínties i de Voltes (Bóvedas)

• Frontó triangular.

• L'espai és monumental  per a la glòria de Déu com tots els espais sagrats cristians

VALORACIÓ PERSONAL

Em crida molt la tensió com esta estructurat interiorment amb les columnes corínties i les voltes.



També em crida molt la tensió com esta feta la cupula. Amb moltes repeticions de voltes, creant una profunditat interna bestial.

FONTS D'INFORMACIÓ

https://es.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3n_de_Par%C3%ADs

https://www.viveparis.es/panteon-paris

CLASSE DE DANSA

FITXA ARTÍSTICA:

Obra:La classe de dansa

Autor:Edgar Degas

Any:1874

Tècnica:Pintura al oli

Dimensions:85x75 cm

Estil:Impresionisme

Localització actual: Museu d'Orsay de París

Tema:Classe de ballet

EXPLICACIÓ:
En aquesta escena "La classe de dansa". El artista Degas en ensenya un dels salons de l'Ópera de París. El mestre és col·loca en el centre de la sala, es poden veure unes ballarines que formen un semicercle al seu voltant. Al fons podem veure un grup de figures, que contrasten amb el vuit del primer pla, on el espectador es cola per observar l'escena.

CARACTERÍSTIQUES:
La llum i el color: Com un quadre impresionista, podem veure que la llum i el color està utilitzat de forma excel·lent. La llum provè d'unes finestres enormes situades a la dreta, però que veiem reflexades en el gran mirall de l'esquerra. Degas ens mostra el foc de la llum de manera indirecta, el que ens fa jugar amb l'efecte de la llum sobre la superfície del mirall. En aquest quadre predominen els colors terrosos en conjunt amb el color blanc de les ballarines, però amb tocs de colors vius, dels quals destaquen el vermell, el blau i el verd, dels llços de les noies.

La fotografía: Degas era un aficionat a la fotografía. Acostumava a fer fotos en diferents llocs i desprès intentava recrear-lo en els seus quadres, donant així un enfoc fotogràfic.

Detalls: L'únic home que apareix en aqueta obra està situat al centre, aquest home és Jules Perrot un professor amb molt de prestigi en aquella època. Es pot observar naturalitat en les expressions de les noies al escoltar l'explicació del seu mestre.

EM SUGGEREIX...

Assaig de ballet de Degas.



FONTS D'INFORMACIÓ:

 info: http://lamemoriadelarte.blogspot.com.es/2012/12/la-clase-de-danza.html
https://www.google.es/search?q=cuadros+de+degas&oq=cuadros+de+degas&aqs=chrome..69i57j0l5.5272j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8