Mostrando entradas con la etiqueta Ciències Socials. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ciències Socials. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de mayo de 2018

Monjo al costat del mar



Ficha Técnica
Títul: “Monjo al costat del mar”.  
Der Mönch am Meer
Autor: Caspar David Friederich
Any: 1808–10
Estil: Romantic
Dimensions: 110 cm × 171.5 cm 
Técnica: Oli sobre tela
Ubicació actual: Alte Natinalgalerie, Berlin, Alemanya.

Explicació
Una sola figura, vestida amb una indumentària llarga i amb la barbeta d'una banda, es troba sobre una duna baixa esquitxada d'herba. La figura, generalment identificada com a monjo, s'ha convertit pràcticament al marge de l'espectador i analitza un mar en brut i un cel gris i blanc que ocupa prop de tres quartes parts de la imatge. No està clar si es troba en una roca alta o només en un pendent suau al mar. La duna forma un triangle inexpressiu en la composició, en el punt més allunyat del qual es troba la figura. Contrastant amb l'oceà fosc, hi ha diversos cops d'ones que de vegades es confonen amb gavines.

Aquest és un dels quadres més sorprenents de Caspar David Friedrich. Com sol ser habitual en ell inclou una petita figura humana perquè l'espectador s'identifiqui amb ella, deixant-nos clar que no som més que uns polls diminuts davant la grandiositat de la naturalesa. En aquest cas, ens converteix en un monjo que contempla el mar des d'unes dunes de sorra. És un mar fosc, profund i amenaçador, que té pinta d'estar congelat.


Característiques de l'estil

La revolució industrial va fer que molts artistes romàntics es dediquessin a pintar paisatges que demostraven que, per molt progrés que hi hagués, l'home mai seria capaç de dominar la naturalesa. També es pot veure que es va pintar sense dibuixar primer, com sobre la marxa. I, amb els colors freds, fa que ens arribi la sensació de solitud, típica del romanticisme.

El més cridaner de l'obra és la simplicitat extrema del paisatge. Tres franges de color col·locades en horitzontal, una sobre una altra: terra, mar i aire, amb el cel ocupant més de tres quartes parts de la superfície del llenç. És un paisatge ampli i nu, on no trobarem gens al que agarrar-nos, i que ens provoca por, solitud i vertigen.


Em suggereix ...
A mi em recorda als penya-segats d'Irlanda, perquè quasi sembla que estiguis contemplant la fi del món. 

 

miércoles, 16 de mayo de 2018

LA MORT DE SARDANÀPAL



FITXA ARTÍSTICA:

Obra: La Mort de Sardanapale (en francès); La Mort de Sardanàpal (en català)

Autor: Eugène Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, França 1798 – París, França 1863) 

Any: 1827

Tècnica: Oli sobre llenç

Dimensions: 392 cm x 496 cm

Estil: Romanticisme

Localització actual: Museu del Louvre, París, França

Tema: Històric 

EXPLICACIÓ:

Per fer aquest quadre Delacroix s’inspira en el drama de Lord Byron (1788-1824) sobre Sardanàpal escrit al 1821 (traduït al francès al 1822). En l’escrit de Byron, Sardanàpal decideix llançar-se a la foguera amb Myrrha (la seva esclava preferida) mentre que en el quadre podem veure una escena un tant diferent que suposadament va ser inspirada en una ocurrència posterior d’un altre autor, Diodoro de Sicília (c. 90 aC-c.30 aC).

El quadre explica la història de Sardanàpal, possible germà d’Assurbanipal i rei de Nínive a Assíria, que va viure entre el 661 aC i el 631 aC. Es diu que Sardanàpal es va revelar contra el seu germà, però degut a la traïció dels seus aliats decideix destruir tots els seus béns materials, cremar el seu palau i la ciutat i sacrificar a les dones del seu harem juntament amb els gossos i els cavalls abans de suïcidar-se ja que, segons ell, no donaria el plaer als seus enemics d’una victòria imminent.

Harem: Part on vivien les dones a les antigues cases musulmanes. 


CARACTERÍSTIQUES:

Una de les principals característiques és la representació de la bogeria de l’home del Romanticisme envers la racionalitat de l’esperit Neoclassicista de l’època. A més a més es veu l’Orient com un lloc on hi ha dos extrems molt separats: la civilització sofisticada i la violenta.

S’utilitza la corba exagerada, l’aspecte inacabat, la llum dramàtica, el moviment, la lluminositat dels colors per representar un fet tràgic i un exagerat protagonisme del color vermell simbolitzant la violència. També es detallen molt des de els personatges principals fins els detalls que passen més inadvertits com les teles i la musculatura dels animals.

En quant a la lluminositat d’aquest quadre es caracteritza per ser brillant amb diversos focus de llum que es creuen. Com es pot veure predominen els colors càlids i destaca la blancor dels cossos. La llum marca una diagonal que va des de on se situa Sardanàpal fins a l’home que està assassinant a una de les dones.

CURIOSITATS:

Una curiositat bastant interessant sobre aquest quadre és, que encara que amb aquesta obra Delacroix definiria el Romanticisme, la primera vegada que aquesta es va exposar la públic, al Saló del 1829, va rebre dures crítiques degut a la seva tendència non finito (inacabada), a la pinzellada excessivament lliure i a la lluminositat dels colors per representar una escena tan dramàtica. El rebuig de les autoritats de cara a l’obra va suposar que molts artistes li suggerissin canviar d’estil si volia rebre encàrrecs oficials i per culpa de la falta de suport, tant per part dels artistes com dels seus amics, Delacroix es va retirar durant 5 anys.
Una altra curiositat sobre aquesta obra és l’aparició d’una amiga de Delacroix que ja havia sigut retractada per ell en diverses ocasions. La dona, de nom Aline, es troba situada entre el llit i la noia sent assassinada per un dels homes del rei.

Per últim, si ens fixem bé, podem veure que el rei descansa sobre un llit en forma triangular de la qual cosa es difícil adonar-se a simple vista per culpa de les pinzellades al voltant i per les figures que la rodegen.


EM SUGGEREIX...

Un sentiment de caos i desesperació per part dels animals i les dones però a la  vegada em transmet el sentiment de tranquil·litat i superioritat del monarca que, encara que es suïcidarà en uns instants, observa des de el seu llit tot el caos que està provocant al seu imperi i sembla no estar preocupat.

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://www.altima-sfi.com/es/tanatopedia/la-muerte-de-sardanapalo/
https://arte.laguia2000.com/pintura/la-muerte-de-sardanapalo
https://es.wikipedia.org/wiki/La_muerte_de_Sardan%C3%A1palo
https://www.artehistoria.com/es/obra/muerte-de-sardan%C3%A1palo
http://eldibujante.com/la-muerte-de-sardanapalo/
http://www.lacamaradelarte.com/2018/04/la-muerte-de-sardanapalo.html
https://www.ecured.cu/La_muerte_de_Sardan%C3%A1palo
https://en.wikipedia.org/wiki/Lord_Byron
https://es.wikipedia.org/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix
https://ca.wikipedia.org/wiki/Diodor_de_Sic%C3%ADlia 

EL BES

Jofre Garnés Castellanos                                                                                                                         4t A
EL BES


Resultat d'imatges de el beso klimt 
Fitxa Artística:

Títol: El Bes
Artista: Gustav Klimt
Data de creació: Entre el 1907-1908.
Tipus d'obra: És una pintura a l'oli amb làmines d'or i estany sobre tela.
Gènere: Retrat
Estil: Modernisme

Dimensions: 180 cm d'altura x 180 cm d'amplada.
Ubicació: Österreichische Galerie Belvedere de Viena.

Descripció:
Klimt representa una parella reclosa a la intimitat, mentre que la resta de la pintura es dissol en un fons brillant amb un patró extravagant. A la vegada, el fons evoca el conflicte entre dues i tres dimensions, intrínseques a l'obra de Degas i altres modernistes. 

Pintures com El petó eren manifestacions visuals de l'esperit de "fin-de-siècle" perquè capturen una decadència que s'expressa en aquestes opulentes i sensuals imatges. 

L'ús de la fulla d'or recorda les pintures medievals d' "or molt", manuscrits il·luminats, mosaics anteriors, i altres patrons en espiral de la roba que recorden l'art de l'Edat de Bronze, com també els circells decoratius vists a l'art occidental d'abans de l'època clàssica. El cap de l'home acaba molt a prop de la part superior de la tela, un allunyament dels cànons occidentals tradicionals que reflecteix la influència de l'estampa japonesa igual que la composició molt simplificada. Les dues figures es troben al costat d'un tros de prat florit. L'home porta una túnica amb rectangles en blanc i negre irregularment posats a la fulla d'or decorada amb espirals. Porta una corona de vides mentre que la dona apareix amb un vestit ajustat amb una flor que sembla rodona o motius ovalats sobre un fons de línies ondulades paral·leles. El seu cabell conté flors i es forma un halo circular que ressalta el seu rostre, que continua sota la barbeta, per la qual cosa sembla un collaret de flors. 

Es creu que Klimt i la seva companya Emilie Flöge van fer de models pel treball, però no hi ha evidència o registre per provar-ho. 

També s'ha argumentat que en aquesta obra Klimt representa el moment en què Apolo li fa un petó a Dafne quan s'està convertint en llorer, segons les metamorfosis d'Ovidi.

Modernisme:

El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que fa recognoscibles aquests estils com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

Característiques:
  • ·La carrera de Klimt estava en decadència quan va pintar El bes.
  • ·El bes va ser comprat abans de ser acabat.  
  • ·El bes podria ser un autoretrat. 
  • ·Es realment gran. 

Valoració personal:

Aquest quadre el que a mi em transmet es molt d'amor i molta passió però jo rebo aquest amor d'una altra manera de com he llegit. 
És a dir, jo no veig només dues persones que s'estan besant, ja sigui la seva parella, una model o una amant. Sinó que el que veig jo, pel que he investigat del autor, que era una persona que estava passant per un moment molt baix en la seva carrera i que tenia opinions molt anti-autoritàries i anti-populistes sobre l'art, és que ens intenta mostrar una sola cosa; l'amor a l'art. 
Ell mateix va escriure: "si no es pot complaure a tot el món amb les obres i l'art, si us plau, complaguem-ne només a alguns". O sigui, volia fer veure a les persones que s'ha d'estimar l'art, que s'ha de recolzar i que no es pot perdre. Encara que no tothom vulgui o pugui apreciar-lo, a la gent que si, no deixar de fer-ho mai. D'aquí el bes, el petó, l'amor, la passió i el plaer. 

D'aquesta manera és com jo veig el quadre, simple i pur amor a l'art.

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_pet%C3%B3ç
http://culturainquieta.com/es/arte/pintura/item/8539-15-curiosidades-sobre-el-beso-de-klimt.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

















FITXA TÈCNICA
Tipus d'edifici : Sala de concerts
Estil: Modernisme català
Arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Començament: 1905
Acabament: 1908
Localització: Barcelona

Va ser un edifici encarregat per l'Orfeo Català, que s'havia fundat a finals de XIX, que encarreguen un local per reunir-se, assajar i oferir concerts, el quals paguen gracies a les contribucions dels associats i les donacions d'alguns burgesos.

CARACTERÍSTIQUES

construcció: nous materials i tècniques tradicionals catalanes.
suport: estructura metàl·lica (hi ha un esquelet metàl·lic que no es veu).
Murs : Els murs no fan funció de suport. S'utilitzen columnes revestides de ferro i marbre
Exterior: fa cantonada, és un espai petit format per dues façanes de maó vermell. A dalt hi ha una gran zona de mosaics i té una cúpula a la terrassa. És un edifici totalment decorat, amb molta simbologia catalana.
Interior: la planta es divideix en tres parts: accessos, auditori i escenari. Els accessos porten a l'auditori mitjançant dues escales monumentals. L'auditori està format pel pati de butaques i dos pisos de llotges. A la paret del fons de l'escenari hi ha les divuit muses de la música. Al sostre hi ha un gran vitrall en forma de cúpula invertida.


ESTIL: MODERNISME

Característiques: combinació de nous materials amb materials tradicionals, la decoració presenta elements de la natura, decoració vinculada a la burgesia. Elements estructurals inspirats en elements vegetals. El decoratiu i el funcional s'uneixen. Predomini de la línia corba. Nous materials constructius: ferro i materials que ja estaven en desús, com el maó. Llibertat i imaginació. Treure a l'art de les normes convencionals
arquitectura simbòlica, suggerent, embellida, que desperta els sentits.


QUE EM SUGGEREIX

Em dona una sensació de que tot i que hi han molts elements diferents tot està en harmonia, les escultures tenen molt moviment.

Hi han molts elements naturals que fan que hem recordi a un bosc a la tardor.




martes, 15 de mayo de 2018

Esmorzar sobre l'herba


Fitxa Tècnica
Nom: 

original: Le Déjeuner sur l'herbe.
català: Esmorzar sobre l'herba.

Autor: 

Édouard Manet: Va ser un pintor Francés, va nèixer el 23 de Gener de 1832, i va morir el 30 d'Abril de 1883. Fou un dels iniciadors del impressionisme. 

Tècnica:
oli sobre llenç.

Dimensions:

208 cm x 264,5 cm. 

Estil:

Aquesta obra pertany al estil del realisme, el qual volia plasmar la realitat de la forma mes exacte possible. Es caracteritza per la cerca de l'objectivitat i el rebuig cap el mon dels somnis i la fantasia. Preten plasmar la realitat tal cual es, per tant, els temes son contemporanis de la seva època i acostumen a mostrar una critica social.

Localització actual:

Museu de Orsay, a París.
Característiques: 

El realisme, com he mencionat anteriorment, pretenia plasmar la realitat de la manera mes verdadera possible, per això moltes vegades eren utilitzades imatges senzilles, i quotidianes per la representació de la epoca. En aquest quadre, podem apreciar una imatge molt senzilla, però  també molt significativa. En ella podem apreciar 4 persones, homes i dones berenant, be, fins aquí tot normal, però  tot canvia fins que ens topem amb la imatge de la dona nua. Amb això, Manet, pretén normalitzar la imatge de la dona nua, fer-la formar part de la seva realitat, es a dir de la realitat dels espectadors. 
Podem apreciar també, la imatge d'un bosc, un bosc no gaire primaveral, mes be fosc, la qual cosa crec que ens indica que per l'autor no tot es cosir i cantar, mes bé, vol fer veure que la vida també es complicada i que per molt que passis per trossos foscs ( com ara be el bosc), sempre hi ha llum al final del cami ( com ara be les clarianes del fons de la imatge.) .

Valoració personal: 

Personalment, no es el quadre que més m'agradi de Manet,ja que el que més m'agrada es Chez le père Lathuille, però crec que Esmorzar Sobre l'Herba es una obra bastant representativa, on si et fixes be fins al mes petit detall ens diu alguna cosa. Per exemple; el fet que la dona mostri mes el seu cos, i l'home mantingui aquesta imatge de formalitat podria estar avançant la revolució de la dona. En primer pla, podem observar la dona completament nua, però mes enrrere, podem veure a una altre dona, destapada però no molt, això ens podria indicar que per arribar a ser igual de lliures que la segona, primer hauriem de ser com la primera. Aquella mateixa dona esta rentant-se al riu, cosa que ens pot fer pensar que s'està netejant les ferides de lluita, o descansant de totes les responsabilitats i obligacions que tenia.

Webgrafía:

https://en.wikipedia.org/wiki/%C3%89douard_Manet
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Edouard_Manet_-_Luncheon_on_the_Grass_-_Google_Art_Project.jpg/800px-Edouard_Manet_-_Luncheon_on_the_Grass_-_Google_Art_Project.jpg

L'Àngelus


Imagen relacionada


FITXA ARTÍSTICA: 

Obra: L'Àngelus
Autor: Jean-François Millet (Gruchy, Gréville-Hague 1814-Barbizon 1875)
Any: 1857-1859
Tècnica: Oli sobre llenç
Dimensions: 66 cm x 55,5 cm
Estil: Realisme
Localització actual: Museu d'Orsay, París, França 
Tema: Vida quotidiana


EXPLICACIÓ:

Amb aquesta obra, Millet volia transmetre la realitat de la vida quotidiana d'uns pagesos. No és una crítica de l'explotació camperola, ni té un sentit religiós, ja que ell no era creient. 
El que pretenia era captar els ritmes i vivències de la vida camperola en una escena simple.

A l'obra, nosaltres veiem una parella de pagesos que després d'haver recollit la collita (que està en un cistell al terra), han deixat el seu treball per resar l'oració de L'Àngelus (una oració diària del catolicisme). Encara que no podem veure amb claredat les seves cares, ho podem saber pels seus gestos (cap ajupit, barret a la mà, mans al pit...) que ens expressen molta informació i matisos. 

Però, gràcies a una investigació de raigs x que va demanar Dalí (a causa de la gran obsessió que tenia per aquest quadre), van veure que on està el cistell amb la collita, sota la capa de pintura de la cistella es podia veure una taca amb forma de taüt infantil.
En aquesta època, els nens que morien abans de ser batejats no podien ser enterrats en els cementiris. La idea inicial de Millet en pintar L'Àngelus era recrear la situació de dos pares enterrant al seu fill acabat de néixer. Un cop creat, el pintor francès va decidir canviar l'obra per evitar les crítiques de la burgesia classista.



CARACTERÍSTIQUES:

No és difícil inscriure a Millet dins d'un estil, ja que amb ell (i l'escola de Barbizon, fundada per ell) va néixer el realisme. Era un realisme on mostrava una contínua simpatia pels camperols, pels homes i les dones humils que es guanyaven el pa amb molt d'esforç i treball. 

Cada cop la naturalesa era més important per a ell, i més que representar-la, la interpretava a la seva manera idealista comprenent les veus de la terra, els arbres i els camins. 

La seva pinzellada es caracteritzava per ser ferma, segura i curta, amb una textura llisa, a la majoria dels seus quadres.  Els paisatges estaven plens d'efectes de llum i ombra, generant una imatge de gran bellesa plàstica. 
Utilitzava colors marrons i ocres ressaltant la simplicitat de la imatge. 

Ell reflexava la realitat tal i com és. Es tracten de temes socials que reflecteixen el món dels obrers i camperols, centrant-se en la duresa del treball i el paisatge. 



EM SUGGEREIX...

La intenció de demostrar la realitat mitjançant l'art.


El descanso de los campesinos

Em recorda a la pintura "El descanso de los campesinos" de Gonzalo Bilbao Martínez.

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://www.davidstreams.com/mis-apuntes/el-angelus-analisis-y-comentario/

https://historia-arte.com/obras/millet-el-angelus

https://muhimu.es/cultura-entretenimiento/historia-real-tras-dali-cuadro-angelus-jean-francois-milletmillet/

LA GALLINA CEGA







FITXA ARTÍSTICA

Obra: La gallina cega.
Autor: Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos 1746-Burdeos 1828).
Any: 1789.
Tècnica: Oli sobre llenç.
Dimensions: 269 cm × 350 cm.
Estil: Rococó.
Localització actual: Museo del Prado, Madrid, Espanya.
Tema: Costumbrista perquè expressa lleure i entreteniment.

EXPLICACIÓ

Segons les pròpies paraules de l'artista, «representa una rotllana de diversos joves i senyores jugant al cullerot». La seves vestimentes mostren que eren de classes elevades.
En el quadre podem visualitzar diferents plans, podem destacar al jove que s'ajup per no ser tocat per la noia amb el cullerot, i com aquesta s'inclina, o també si ens concentrem més cap a l'esquerra del quadre, trobem a un noi i una noia més pendents en “filtrejar” entre ells que no pas en el joc.
Aquest obra vol transmitir tranquilitat, diversió i un món sense preocupacions.


CARACTERÍSTIQUES

  • El quadre és d'estil galant o rococó.
  • Els seus trets característics són: vivacitat, immediatesa, curiositat, cromatisme de suaus roses, textures de gasa en les faldilles de les dones, visió optimista, alegre i despreocupada, un paisatge lluminós i la idea d'un moment bonic de gaudir la vida.
  • Els colors blancs i grisos ajuden a valorar més la força dels tons calents, i predominen més els colors clars.
  • Utilitza la perspectiva aèria.
  • El tema representa les altes classes disfrasades de manera popular.
  • La composició és simètrica degut a que els personatjes estan representats en forma d'oval.
EM SUGGEREIX...

M'ha semblat un quadre el qual em transmeteix pau i oci.
He escollit el següent quadre perquè em sembla bastant similar ja què tots dos són situacions d'entreteniment a l'aire lliure, donant senscació de llibertat.

S'anomena “El pelele” i l'autor també és Francisco de Goya.



FONTS D'INFORMACIÓ


lunes, 14 de mayo de 2018

LA MAJA NUA






FITXA ARTÍSTICA:

Obra: La maja nua
Autor: Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos 1746 - Burdeos 1828) 
Any: 1790 - 1800
Tècnica: pintura a l'oli
Dimensions: 97 x 190 cm
Estil: Neoclàssic 
Gènere: nu i retrat
Localització actual: Museu del Prado, Madrid
Tema: nu i retrat



EXPLICACIÓ:

La Maja nua és una de les obres més característiques de Francisco de Goya i degut a la ignorància sobre la identitat de la model, la pintura esdevé encara més interessant. 

En aquesta pintura es retrata de cos sencer una bella dona reclinada plàcidament en un llit i mirant directament a l'observador.
Tot indica que la Maja nua és una obra d'encàrrec, pintada entre 1790 i 1800, i que la Maja vestida es va pintar després, entre 1802 i 1805 (com a conseqüència dels tabús persistents en aquella època). Tanmateix, una obra depèn de l'altra.

L'artista s'ha esforçat en el tractament de les carnadures i ombrejats acompanyats per la figuració subtil de les teles, així com en la coloració feta amb un minuciós joc de verds que contrasta amb blanc i rosats. D'aquesta manera, la Maja gairebé sembla suspesa mitjançant la seva lluentor i delicadesa; suspesa en un espai fosc que ella il·lumina. 


Pel predomini d'una gamma cromàtica i el disseny d'aquest quadre en el qual el dibuix és decisiu, es nota la influència del Neoclassicisme. L'obra és audaç i atrevida per a la seva època, com audaç és l'expressió del rostre i l'actitud corporal de la model, que sembla somriure i contenta de les seves gràcies. A més a més, és tracta de la primera obra d'art coneguda en la qual apareix pintat el pubis femení, la qual cosa ressalta l'erotisme de la composició.

Tot i que des de feia segles, en la cultura occidental fins a Goya, gairebé sempre es recorria a subterfugis per representar la dona nua (per exemple, temes mítics), en la Maja nua es mostra una dona real.



CARACTERÍSTIQUES:

  • Goya era un pintor lliure, difícil d'enquadrar en els moviments artístics de l'època: Neoclassicisme, Romanticisme i Realisme.
  • Temàtica variada: pintures religioses, històrics, retrats, tauromàquia, mitològics, bodegons, onírics...
  • Dominava la llum.
  • Era un gran observador: sabia plasmar els trets psicològics amb gran destresa.
  • La seva pintura reflexa la seva trajectòria vital, les seves obsessions, les seves passions i les seves pors. 
  • Exerceix una gran influència en els artistes posteriors i en els avantguardes:
    • En els Impressionistes amb la pinzellada solta.
    • En els Expressionistes per la seva forma d'interpretar la pintura, trenca amb la composició tradicional, el dibuix.
    • En els Surrealistes pel tractament del món oníric.



VALORACIÓ PERSONAL:

Aquesta obra em produeix un sentiment de llibertat i revolució, ja que per primera vegada es representa a una dona real. I no es fa ús de temes mítics per representar la dona nua, com s'havia fet gairebé sempre des de llavors.  

Aquesta sensació l'associo a la següent obra de Sergio Hernández (2017) que va ser pintada com a homenatge a la Maja nua:





FONTS D'INFORMACIÓ:

A continuació hi ha totes les pàgines web que he consultat alhora de fer aquest treball:


  • https://ca.wikipedia.org/wiki/La_maja_nua
  • http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia-de-lart-2/3-art-modern/3-3-lart-del-neoclassicisme/
  • http://moisesvaldes.com/es/sergio-hernandez-homenaje-a-la-maja-desnuda-de-francisco-de-goya/
  • http://www.historiadeiberiavieja.com/secciones/historia-moderna/quien-era-maja-desnuda
  • https://profeanacob.wordpress.com/2016/09/26/goya/




domingo, 13 de mayo de 2018

Palau de Cristall





  • Fitxa Artística
Obra: Palau de cristall
Autor: Joseph Paxton


Any: 1850-1851

Dimensions:  564 metres de llarg, 39 d'alçada


Estil:  Arquitectura Victoriana


Localització actual:  Hyde Park, Londres, Anglaterra

Explicació:

El Palau de Cristall, tracta d'una construcció de ferro colat i vidre, aquest va ser dissenyat amb la intenció de mostrar la tecnologia més puntera de l'època, com a resultats de la Revolució Industrial.
Aquest edifici es construí  a partir d' un mòdul de 24x24 peus. El pavelló tenia un aspecte insolit; Owen Jones va ser l' encarregat de la decoració, i va determinar que cada element de l' edifici fós pintat d' un color diferent. els puntals es van pintar de color groc, les bigues de color blau i, els trevessers del sostre es van pintar de color vermell. Els tres colors, eren colors primaris.

Aquest edifici va ser reconstruït després de concloure l' Exposició Universal.

Malgrat les modificacions, l' edifici no era estable i sòlid, tampoc s'havien calculat bé el comportament de l' estructura davant dels canvis de temperatura.

Finalment aquest edifici va ser dstruït per un incendi.


  • Caracteristiques: 
  • Construcció de Ferro colat i vidre
  • 92.000 metres quadrats
  • 564 metres de llarg
  • 39 metres d'alçada
  • Edifici amb mes quantitat de vidre
  • És va construir en un mòdul de 24 x 24 peus
  • Puntals de color Groc
  • Bigues de color Blau
  • Travesseres del sostre de color Vermell
  • Valoració personal:
M' ha agradat molt el fet de que estigui construït practicament tot de vidre, per el fet de que dona sensació de llibertat, i no necessita cap altre llum artificial que no sigui la del propi sol.

Aquest edifici hem recorda al Palau de Cristall del Parc del Retiro, ja que es practicament igual.



  • Fonts d' informació 

jueves, 3 de mayo de 2018

AFUSSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG



FITXA ARTÍSTICA: 
Obra: Els afussellaments del 3 de maig
Autor: Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos 1746- Burdeos 1828)
Any: 1814
Tècnica: Oli sobre llenç
Dimensions: 268 x 347 cm.
Estil: Neoclàssic (tot i que Goya es difícil de classificar en un estil determinat
Localització actual: Museu del Prado, Madrid
Tema: Històric
EXPLICACIÓ:
Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que provocaren l’inici de la Guerra de la Independència

El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid va rebel·lar-se, en un aixecament popular espontani contra les tropes d’ocupació francesa.

Com a represàlia d’aquest aixecament, a la matinada del 3 maig es produí l'afusellament (a la Muntanya del Príncipe Pío) dels patriotes de Madrid, per part de l’exèrcit de Napoleó.
CARACTERÍSTIQUES:

•Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat, podem parlar d’estil personal, fora dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el seu propi estil i s’anticipa a estils posteriors a la seva època (Romanticisme, Impressionisme, Expressionisme i Cubisme)

•Des del punt de vista plàstic Goya es mostra com a precursor de moviments pictòrics com:
–Romanticisme, en l’ús violent del color i el moviment. Fé una visió subjectiva de la realitat, sense idealitzar-la, fins hi tot presentant els aspectes desagradables de la realitat; triomf del color i dels sentiments, llibertat i imaginació de l’artista.
–Cubisme, en els volums geometritzats dels soldats
–Expressionisme, en el dramatisme i deformació dels gestos, i l’expressivitat del color per mostrar emoció i sentiments. 
-Impressionisme: pinzellada llarga

•El fort contrast de llum i ombra es de clara influència tenebrista.

EM SUGGEREIX ...
.

Un crit contra la irracionalitat i la crueltat de la guerra.


FONTS D'INFORMACIÓ:
https://ca.wikipedia.org/wiki/El_tres_de_maig
http://historiadelartpau.blogspot.es/1464961063/el-3-de-maig-de-1808/




martes, 17 de abril de 2018

FUNDACIÓ MIRÓ

Hem descobert les obres de Miró. Les que ens han agradat més, les que no enteníem i les que no ens han agradat.