PLUJA, VAPOR I VELOCITAT

 FITXA ARTÍSITCA

• Obra: Pluja, vapor i velocitat (en anglès Rain, Steam, and Speed)
• Autor: Joseph Mallord William Turner.
• Any: 1844
• Tècnica: Pintura d'oli
• Dimensions: 91cm x 121,8cm
• Estil: Romanticisme
• Localització acutal: National Gallery, Londres, Regne Unit.

 EXPLICACIÓ

S'hi mostra una escena típica de l'època, un paisatge solcat per la figura de ferrocarril; Turner es mostra conciliador amb els avenços tecnològics que van sorgir després de la Revolució Industrial. Així, en Pluja, vapor i velocitat Turner representa el ferrocarril més modern que existia el GWR (gran ferrocarril de l'Oest) que en aquell moment travessava el pont de Maidenhead sobre el riu Tàmesi. La visita escollida per l'artista seria la de l'Est, en la direcció Londres. L'artista utilitza aquest nou mitjà de transport com a mitjà per a estudiar el moviment i la desmaterialització en l'obra.

La composició està ordenada a través d'una diagonal que ens transporta dos des del primer pla del quadre fins al fons actuant com un punt de fuga. El moviment del quadre és innegable i en la seva época alguns crítics incitaven als espectadors a veure el quadre abans que el tren s'escapés de l'obra

  CARACTERÍSTIQUES

La seva obra s'identifica com cap altra amb els paràmetres romàntics següents:

• Grandiositat de la nautra.
• Ruputra de les regles classicistes.
• La petitesa humana davant els fenòmens nautrals.
• El paisatge no està molt definit.
• La càrrega de pintura és molt potent.
• La pinzellada és ràpida i precisa.

VALORACIÓ PERSONAL 

Personalment aquesta obra m'agrada, ja que és molt interessant els colors que ha utilitzat Turner i del poc que ha definit el paisatge. El més important per mi és la forma del ferrocarril que sembla que està en moviment i a punt de sortir del quadre.

 FONTS D'INFORMACIÓ

https://arte.laguia2000.com/pintura/lluvia-vapor-y-velocidad-turner 

https://es.wikipedia.org/wiki/Lluvia,_vapor_y_velocidad._El_gran_ferrocarril_del_Oeste

https://arte.laguia2000.com/pintura/lluvia-vapor-y-velocidad-turner

SATURN MENJANT-SE EL SEU FILL

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: "Saturno devorando a su hijo"

Autor: Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos,Aragó 1746, Bordeaux, França 1828)

Any: 1820-1823

Tècnica: Oli sobre guix, traslladat posteriorment a llenç

Dimensions: 143,5 x 81,4 cm

Estil: Neoclàssic (encara que Goya, és difícil de determinar un estil,forma part de les pintures negres)

Localització actual: Museo del Prado, Madrid, Espanya

Tema: La melancolia i la destrucció, lligat amb temes mitològics

EXPLICACIÓ:

En aquest quadre, Goya ens ensenya lo més horrorós i tenebrós que podem imaginar, una barreja entre la mort, el terror, i el canibalisme. Els angles rectes i les posicions torçades del personatge i de la seva pressa ens donen un toc més pertorbador, un por primitiu.

La pintura al·ludeix al Déu grec Chronos, i la comparació romana al Déu Saturn. On apareix menjant-se el que presumptuosament és el seu fill, ja en edat adulta. L'acte de menjar-se el seu fill, s'ha vist de manera psicològica, com una figuració cap al poder del temps (Chronos), el qual domina a tots i mata els seus enemics (els seus fills, hereus del tron). Segons l'historiador J. R. Morales, aquest quadre entranya un sentit cap al govern espanyol de la època, on fa crítica del comandament del rei de l'època, Fernando VII, el qual exerceix tirania sobre el poble, els fills del Déu, "devorant-los" per a mantenir el poder.

Els colors negres i ocres amb comparació dels colors forts del vermell de la sang i el blanc de la pell del seu fill, dona una certa tensió a la imatge. Hi ha una clara dominància dels colors forts i foscs i unes pinzellades grans en el llenç, marcant la pintura, amb una sensació més tenebrosa.

CARACTERÍSTIQUES:

Em de tenir en compte que Goya no seguia les regles dels principals moviments d'art de la època, sinó que seguia un escànner de bellesa propi, que anava evolucionant en la seva pintura, i que va donar a nous moviments artístics com el cubisme.

En aquesta pintura predomina el joc d'ombres, llums i colors. Goya utilitza colors apagats per a recrear el fons i al tità, i just, enquadrat en el mig, utilitza colors vistosos i brillants per a retratar al seu fill. Aquests colors clars i foscs són característics en l'última etapa del pintor, i pot ser d'una influència tenebrista.

Podem veure que el pintor utilitza pintades sense definir; sobretot en els braços del tità, bastant grans, que són característiques de l'impressionisme.

També té caràcters que recorden a l'expressionisme, com ara tots els sentiments que evoca la pintura; tenebrositat,por, terror,ansietat,horror... 

També destaca l'ús de la mitologia (Chronos i el seu fill) i la forma recta i retorçada del quadre, això dona un toc neoclàssic, però no destaca tant com altres moviments abans mencionats.

EM SUGGEREIX...

Per a mi, la posició que adopta el personatge i els detalls, de la deixadesa que té, com ara el cabell llarg, i els ulls grans, em recorda a la típica postura d'un Australopitec alimentant-se, mostrant una 

postura de comoditat, però a la vegada de defensa, esperant el que sigui, donant així una imatge d'un por primitiu a que siguis menjat.

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://es.wikipedia.org/wiki/Saturno_devorando_a_su_hijo

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/saturno/18110a75-b0e7-430c-bc73-2a4d55893bd6

http://cuih.edu.mx/ana-ross/item/280-en-torno-a-saturno-devorando-un-hijo-de-goya.html

EL JURAMENT DELS HORACIS

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: El jurament dels Horacis (en francès Le Serment des Horaces)

Autor: Jacques-Louis David

Any: 1784

Tècnica: pintura a l'oli

Dimensions: 330 x 425 cm.

Estil: neoclassicisme

Localització actual: Museu del Louvre, París

EXPLICACIÓ:

La pintura representa la “salutació romana”, amb el braç estès i el palmell cap avall. Està basada en la llegenda del combat dels Horacis i Curiacis, de Tit Livi a la seva obra Ab Urbe Condita.

El rei Lluís XVI de França li va fer l'encàrrec de l'obra amb la intenció que fos una al·legoria sobre la lleialtat a l'estat.

Aquest quadre va ser pintat casi cinc anys abans de la Revolució Francesa i es va convertir en una de les imatges representatives de l'època.

Representa els Horacis, trigèmins romans. Eren els seleccionats per lluitar contra els Curiacis, també trigèmins, per tal de resoldre la disputa entre els romans i els habitants de la ciutat d'Alba Longa.

CARACTERÍSTIQUES:

En el neoclassicisme es feien servir formes i colors senzills, i es rebutjaven els colors brillants.

- El fons no està molt ressaltat, però les figures en pla, estan remarcades per la seva importància.

- Els colors apagats donen rellevància a la història que hi ha darrere la pintura, més que al quadre en si.

- El quadre està organitzat, i es basa en el simbolisme del nombre tres i del mateix moment, estructurant-se de manera geomètrica.

- El focus amb detalls clars i durs, i l'absència dels cops de pinzell, característica del Rococó.

- Les pinzellades són invisibles i es ressalta que el quadre és més important que l'artista.

- La qualitat gèlida del quadre també pretén destacar la racionalitat, a diferència de l'estil Rococó.

- L'única emoció que és present és la de les dones, a les quals els era permès de sentir, mentre que els homes havien de complir amb el deure.

- El fet que també representa una història moralment complexa o pertorbadora reafirma que sigui classificada com una obra d'art neoclàssica.

- El predomini del dibuix sobre el color és un altre tret destacable.

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_jurament_dels_Horacis

Palau de Cristall

• Fitxa Artística

Obra: Palau de cristall

Autor: Joseph Paxton

Any: 1850-1851

Dimensions:  564 metres de llarg, 39 d'alçada

Estil:  Arquitectura Victoriana

Localització actual:  Hyde Park, Londres, Anglaterra

Explicació:

El Palau de Cristall, tracta d'una construcció de ferro colat i vidre, aquest va ser dissenyat amb la intenció de mostrar la tecnologia més puntera de l'època, com a resultats de la Revolució Industrial.

Aquest edifici es construí  a partir d' un mòdul de 24x24 peus. El pavelló tenia un aspecte insolit; Owen Jones va ser l' encarregat de la decoració, i va determinar que cada element de l' edifici fós pintat d' un color diferent. els puntals es van pintar de color groc, les bigues de color blau i, els trevessers del sostre es van pintar de color vermell. Els tres colors, eren colors primaris.

Aquest edifici va ser reconstruït després de concloure l' Exposició Universal.

Malgrat les modificacions, l' edifici no era estable i sòlid, tampoc s'havien calculat bé el comportament de l' estructura davant dels canvis de temperatura.

Finalment aquest edifici va ser dstruït per un incendi.

• Caracteristiques: 

• Construcció de Ferro colat i vidre
• 92.000 metres quadrats
• 564 metres de llarg
• 39 metres d'alçada
• Edifici amb mes quantitat de vidre
• És va construir en un mòdul de 24 x 24 peus
• Puntals de color Groc
• Bigues de color Blau
• Travesseres del sostre de color Vermell

• Valoració personal:

M' ha agradat molt el fet de que estigui construït practicament tot de vidre, per el fet de que dona sensació de llibertat, i no necessita cap altre llum artificial que no sigui la del propi sol.

Aquest edifici hem recorda al Palau de Cristall del Parc del Retiro, ja que es practicament igual.

• Fonts d' informació 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Crystal_Palace

https://arte.laguia2000.com/arquitectura/crystal-palace-paxton

IMPRESSIÓ SOL IXENT

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: Impressió sol ixent o impressió sol naixent.

Autor: Claude Monet

Any: 1873

Tècnica: Oli sobre tela

Dimensions: 48cm x 63cm

Estil: Impressionisme

Localització actual: Museu Marmottan Monet, Paris

Tema: Marina

EXPLICACIÓ:

Pintat aproximadament en l'any 1873, representa el port de Le Havre, ciutat en la qual Monet va passar gran part de la seva infància. 

Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió que li causava observar-lo en un moment determinat i des d'un lloc concret.

No li interessava el contingut sinó reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria a les seves pròximes obres.

CARACTERÍSTIQUES: 

Monet va començar pintant obres d'estil realista. A partir de la dècada del 1860 va començar a pintar obres d'estil impressionista.

Al quadre es pot veure:

• Boira matinal.
• Sol de l'alabada. Té un color intens.
• Reflexos del sol a l'aigua.
• Tres bots de rem navegant per l'aigua.
• Instal·lació portuària: vaixells, xemeneies, pals...

Característiques del quadre:

• Intenses tonalitats de violeta, blau, gris i vermell ataronjat. Predomina la foscor.
• Efecte d'esbós.
• Pinzellada solta.
• Taques de color.
• Efectes subtils de llum.
• Els reflexos van separant-se a l'apropar-se a l'espectador.
• Els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat al quadre.

EM SUGGEREIX...

Tranquil·litat i crec que es una imatge molt bonica amb la posta de sol. També crec que és una bona forma de recordar el seu passat i tornar a l'època de quan era petit.

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://es.slideshare.net/mcarmearanda/monet-sol-ixent-impressi-presentation

https://es.wikipedia.org/wiki/Claude_Monet

https://ca.wikipedia.org/wiki/Impressi%C3%B3,_sol_naixent

Caminant damunt un mar de boira

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: Caminant damunt un mar de boira

Autor: Caspar David Friedrich

Any: 1817

Tècnica: Oli sobre llenç 

Dimensions: 98,5 ( altura ) × 75 ( ample ) cm

Estil: Romanticisme Germànic 

Localització actual: Kunsthalle Hamburg d'Hamburg (Alemanya) 

Tema: Personal

EXPLICACIÓ:

Quan era petit a ell i al seu germà gran, els hi agradava patinar sobre una capa de gel que es formava sobre el mar Bàltic produïda per els fred hiverns de la seva Alemanya. Un dia es va produir un fort accident, i es que patinant una part del gel es va trencar i desafortunada-ment Friedrich es va relliscar dins per salvar-ho el seu germà es va llençar amb la mala sort de morir. 

Aquest trauma va perseguir a Caspar durant molt de temps fins al punt de voler-se suïcidar de gran. 

El quadre "Caminant damunt un mar de boira" es va crear el mateix any del casament de l'autor Friedrich, expressant la seva constant lluita sentimental, i les seves fortes emocions per la seva jove esposa. 

CARACTERÍSTIQUES:

Caspar David Friedrich fou un artista prerromantic, i amb una gran importància dins el mon de la pintura Alemanya ja que va introduir el romanticisme al país.

En les seves diferents obres, es ressalten els diferents paisatges sublims amb cels tempestuosos, boires matinals... Donant com a interès principal en les seves obres a la natura.

Degut a les seves nombroses depressions i traumes els paisatges sempre van reflectir climes tempestuosos tal i com ell es sentia dins el seu interior.

EM SUGGEREIX:

Personalment em suggereix o quasi be em transmet un sentiment d'èxit, degut a que després de tot el que ha passat al llarg del camí fins a la cima on es troba el caminant, ha aconseguit pujar per veure aquest impressionant paisatge.

 

FONT D'INFORMACIÓ:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caminant_damunt_un_mar_de_boira

https://historia-arte.com/artistas/caspar-david-friedrich

EL PANTEÓ DE PARÍS

FITXA ARTÍSTICA:

Obra:  El Panteó de Paris

Autor: Jacques -Germain Soufflot

Any:  Es va inaugura l'any 1790 

Dimensions: Estructuralment l'edifici té 110 metres de llarg per 84 metres d'amplada i un imponent dom de 84 metres d'altura

Estil: Neoclàssic:

Localització actual:  Paris, Francia 

Tema: Històric

EXPLICACIÓ

Els orígens del Panteó es remunten a l'any 1764. Lluís XV greument malalt, havia promès construir una església en honor a Santa Genoveva si aconseguia curar-se. Així va ser com, en el lloc que ocupava l'antiga abadia de Santa Genoveva, en aquest llavors en ruïnes, es va col·locar la primera pedra enmig d'una cerimònia espectacular, que incloïa una pintura gegantina a escala real representant el monument que anava a construir-se.

L'edifici va ser acabat durant la revolució francesa a l'any 1790.

En 1791, l'assemblea Nacional Francesa va votar que l'edifici, que encara no havia estat consagrat com a església, servís de temple per albergar els cossos dels homes il·lustres de la pàtria.

Sota el Primer Imperi francès, el Panteó va mantenir la seva funció de mausoleu però va ser també lloc de culte a partir de 1806. Quan després de la caiguda de Napoleó I es restaura l'Àntic Règim, es restringeix el seu ús al d'església consagrada a Santa Genoveva i  s'esborra la inscripció del frontó.

CARACTERISTIQUES

• La cúpula consisteix en un cercle de columnes que suporten la part posterior de la volta i que emulen la catedral de Saint Paul a Londres.

• L'única entrada de llum  es genera per les finestres que es troba a la cúpula. Aquesta llum  penetra  per la cúpula i per grans finestres semicirculars ubicades als braços de la creu grega. Les grans finestres semicirculars no es veuen des de l'exterior gràcies al fet que es retreu la sostrada en relació a la línia perimetral.

• La seva estructura té moltes repeticions de Columnes Corínties i de Voltes (Bóvedas)

• Frontó triangular.

• L'espai és monumental  per a la glòria de Déu com tots els espais sagrats cristians

VALORACIÓ PERSONAL

Em crida molt la tensió com esta estructurat interiorment amb les columnes corínties i les voltes.



També em crida molt la tensió com esta feta la cupula. Amb moltes repeticions de voltes, creant una profunditat interna bestial.

FONTS D'INFORMACIÓ

https://es.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3n_de_Par%C3%ADs

https://www.viveparis.es/panteon-paris