El curs vinent faré de cap de departament a l'Institut, l'anterior s'ha jubilitat aquest any i jo he agafat el relleu. Intentant posar ordre a les lectures i a les matèries he constatat diverses coses que em fan reflexionar malgrat que volia dir que em fan entristir, perquè és terrible i depriment com es devalua l'aprenentatge de la literatura i de fet, l'aprenentatge en general.
L'anterior cap de departament, que estava dotada pels Deus d'una gran oratòria, va acabar el seu últim claustre amb una aportació potentíssima en la qual arribava a la conclusió que no és que ara ensenyem pitjor sinó és que ensenyem més simple. I cert és que tots els canvis produïts a l'educació, tot el que se'ns demana a les escoles i a tot el que ens hem d'adaptar fa que ensenyem lleuger perquè tothom hi arribi. Els grans gurús diran que el problema rau en què no ensenyem bé i que estem ancorats en el passat, però el dia a dia a l'Institut rebat aquest argument amb un tres i no res.
Totes les crisis recauen en l'escola: les econòmiques, les sanitàries, les socials, les espirituals, les demogràfiques. I entenem que tots d'alguna manera o altra som fills d'alguna crisi i l'escola ha de ser refugi i aixopluc, però no només en el sentit que ha de ser un lloc segur, sinó també que t'ha de donar les eines per tal d'esdevenir una persona preparada per viure en aquest món. I donar les eines, no vol dir educar en valors (caldria revisar els valors d'alguns dels ensenyants) sinó no infantilitzar l'alumnat i les seves famílies, dotar-los de cultura, de ciència, de coneixement i de sabers per tal que siguin persones espavilades per viure en aquest món cada cop més cruel. I per fer això calen polítiques valentes i no polítiques new age que no s'aguanten per enlloc i que es marceixen amb el primer sol. Calen professors preparats, capaços d'impartir coneixement i transmetre sapiença. Ens diran retrògrades, però no es tracta d'això, no enyorem un temps viscut, ja ha passat, però entenem que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, tothom ha de poder accedir al mateix coneixement i no només les classes benestants que són a qui se'ls permet l'accés a la cultura i al coneixement.
Ens hem trobat amb uns gestors pèssims, que han inflat el discurs de paraules buides, feien servir feminisme com qui diu albercoc o igualtat com qui diu mandarines. Llegia un article a l'Ara de l'Alba Castellví Futurs mestres que detesten llegir i constatava que és molt difícil, pràcticament impossible que un mestre faci aprendre a llegir sense agradar-li, igual que és impossible educar en el feminisme sent un masclista o ajudar a prendre consciència del canvi climàtic sent un negacionista. Per tant, el que és important és que el coneixement ens obri les portes, potser aquest mestre que detesta llegir ha estat víctima d'unes polítiques que cada cop apostaven per una baixada de nivell, per una neutralitat verinosa que ens portava a anar escurçant la cultura per fer-la cada cop més petita i cada cop més folclòrica. Som molts professors i mestres i cadascun tenim la nostra personalitat, el que és important és que tots hem de transmetre coneixement, des de la nostra especialitat, des dels nostres sabers que hem estudiat i portat a la pràctica perquè els alumnes han de saber què diu la ciència i la literatura del món i així construiran un nou horitzó, un pensament propi que serà crític perquè la bellesa del món i la vida poètica s'ha de poder explicar, ja que no tot és acompanyar, que també ho fem, s'ha de poder ensenyar. I quan diem això no volem dir que haguem de tornar a les classes magistrals, que tampoc cal detestar-les, però sí que ens cal tornar el coneixement a les escoles perquè sinó estem perduts. Us asseguro que amb aquestes noves pedagogies els alumnes no són ni menys racistes ni menys feministes ni tampoc més feliços, perquè el discurs de l'extrema dreta ha calat a fons i si la pretensió era que des de les escoles es parés, us constato que és impossible, el que cal és consciència de classe i unes polítiques valentes en les quals el respecte sigui el principal valor; respecte cap als treballadors, respecte cap als infants i joves, cap a les famílies, cap a la societat i cap al coneixement.
Tot això que he exposat és per dir-vos que preparant el curs vinent (que ja preparo ara malgrat que el Govern us faci creure que som uns ganduls) he constatat un insult més al coneixement ja que han fet caure del currículum totes les lectures prescriptives que fins ara es proposaven, ni Carners, ni Góngoras ni James Joyce als instituts. Cito textualment el currículum de literatura universal, a la vegada que caic de cul: Selecció de les obres de manera autònoma i amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. Un cop més paraules buides per amagar la veritat que és que anem a la merda! Que els és igual la figura de l'ensenyant, del mestre que t'explica Rodoreda i el seu exili a Ginebra per tal d'entendre com d'important ha estat Mirall trencat per la nostra cultura. Prou de compartir lectures amb els pares o familiars perquè segur que algun oncle ha llegit la Metamorfosi de Kafka igual que tu te l'estàs llegint a primer de batxillerat.
Us voleu carregar les especialitats (ho intenteu amb els àmbits i també amb els currículums) perquè us voleu carregar el coneixement, això és així i no hi ha cap argument que convenci del contrari, és per això que les vagues que són sempre per raons laborals també haurien de ser per raons pedagògiques i no només haurien de ser secundades per mestres i professors, haurien de ser generals, perquè ens hi juguem molt com a societat, de fet, ens ho juguem tot.
(Des de 1926 al Art Institute de Chicago)
