jueves, 17 de mayo de 2018

Monjo al costat del mar



Ficha Técnica
Títul: “Monjo al costat del mar”.  
Der Mönch am Meer
Autor: Caspar David Friederich
Any: 1808–10
Estil: Romantic
Dimensions: 110 cm × 171.5 cm 
Técnica: Oli sobre tela
Ubicació actual: Alte Natinalgalerie, Berlin, Alemanya.

Explicació
Una sola figura, vestida amb una indumentària llarga i amb la barbeta d'una banda, es troba sobre una duna baixa esquitxada d'herba. La figura, generalment identificada com a monjo, s'ha convertit pràcticament al marge de l'espectador i analitza un mar en brut i un cel gris i blanc que ocupa prop de tres quartes parts de la imatge. No està clar si es troba en una roca alta o només en un pendent suau al mar. La duna forma un triangle inexpressiu en la composició, en el punt més allunyat del qual es troba la figura. Contrastant amb l'oceà fosc, hi ha diversos cops d'ones que de vegades es confonen amb gavines.

Aquest és un dels quadres més sorprenents de Caspar David Friedrich. Com sol ser habitual en ell inclou una petita figura humana perquè l'espectador s'identifiqui amb ella, deixant-nos clar que no som més que uns polls diminuts davant la grandiositat de la naturalesa. En aquest cas, ens converteix en un monjo que contempla el mar des d'unes dunes de sorra. És un mar fosc, profund i amenaçador, que té pinta d'estar congelat.


Característiques de l'estil

La revolució industrial va fer que molts artistes romàntics es dediquessin a pintar paisatges que demostraven que, per molt progrés que hi hagués, l'home mai seria capaç de dominar la naturalesa. També es pot veure que es va pintar sense dibuixar primer, com sobre la marxa. I, amb els colors freds, fa que ens arribi la sensació de solitud, típica del romanticisme.

El més cridaner de l'obra és la simplicitat extrema del paisatge. Tres franges de color col·locades en horitzontal, una sobre una altra: terra, mar i aire, amb el cel ocupant més de tres quartes parts de la superfície del llenç. És un paisatge ampli i nu, on no trobarem gens al que agarrar-nos, i que ens provoca por, solitud i vertigen.


Em suggereix ...
A mi em recorda als penya-segats d'Irlanda, perquè quasi sembla que estiguis contemplant la fi del món. 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario