PALAU DE LA MUSICA CATALANA

FITXA TÈCNICA
Tipus d'edifici : Sala de concerts
Estil: Modernisme català
Arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Començament: 1905
Acabament: 1908
Localització: Barcelona

Va ser un edifici encarregat per l'Orfeo Català, que s'havia fundat a finals de XIX, que encarreguen un local per reunir-se, assajar i oferir concerts, el quals paguen gracies a les contribucions dels associats i les donacions d'alguns burgesos.

CARACTERÍSTIQUES

construcció: nous materials i tècniques tradicionals catalanes.
suport: estructura metàl·lica (hi ha un esquelet metàl·lic que no es veu).
Murs : Els murs no fan funció de suport. S'utilitzen columnes revestides de ferro i marbre
Exterior: fa cantonada, és un espai petit format per dues façanes de maó vermell. A dalt hi ha una gran zona de mosaics i té una cúpula a la terrassa. És un edifici totalment decorat, amb molta simbologia catalana.
Interior: la planta es divideix en tres parts: accessos, auditori i escenari. Els accessos porten a l'auditori mitjançant dues escales monumentals. L'auditori està format pel pati de butaques i dos pisos de llotges. A la paret del fons de l'escenari hi ha les divuit muses de la música. Al sostre hi ha un gran vitrall en forma de cúpula invertida.

ESTIL: MODERNISME

Característiques: combinació de nous materials amb materials tradicionals, la decoració presenta elements de la natura, decoració vinculada a la burgesia. Elements estructurals inspirats en elements vegetals. El decoratiu i el funcional s'uneixen. Predomini de la línia corba. Nous materials constructius: ferro i materials que ja estaven en desús, com el maó. Llibertat i imaginació. Treure a l'art de les normes convencionals
arquitectura simbòlica, suggerent, embellida, que desperta els sentits.

QUE EM SUGGEREIX

Em dona una sensació de que tot i que hi han molts elements diferents tot està en harmonia, les escultures tenen molt moviment.

Hi han molts elements naturals que fan que hem recordi a un bosc a la tardor.

MAR DE GEL

FITXA ARTÍSTICA

NOM: Mar de gel (nàufreg de l'Esperança)

ARTISTA: Caspar David Friedrich

QUAN EL VA PINTAR: El va pintar entre 1823-1824

GÈNERE: Romanticisme

ESTIL: Es un quadre fet a oli sobre llenç.

DIMENSIONS: El quadre mesura 97x127cm

UBICACIÓ: Kunsthalle (Hamburgo, Alemania)

DESCRIPCIÓ: Es representa el naufragi d'un vaixell immobilitzat entre uns immensos blocs de gel, al fons podem trobar una molt bona utilització de grisos i blavosos. A la dreta podem trobar el casc d'un vaixell, l'Esperança de moltes grans dimensions

CARACTERÍSTIQUES DE EL ROMANTICISME QUE ES VEUEN EN AQUESTA OBRA :

1-LA NATURA:Apareix sempre idealitzada i reflecteix l’estat d’ànim de l’artista.Com podem veure en el quadre el paisatge prove de la natura i reflecteix el ànim de tristor ja que tot esta destruït per el gel .

2-ELS AMBIENTS MISTERIOSOS:El pessimisme de l’artista romàntic fa que les seves obres se situïn en ambients misteriosos, inexplicables i, fins i tot, terrorífics . Aquí podem veure un lloc misteriós fins i tot infinit perquè no podem veure el final,es com un mar, això el fa terrorífic .

3-LA MORT:Està present en la majoria de les narracions i les pintures ,en aquesta pintura ens presenta la mort . Com podem veure el vaixell amb els suposats tripulants han quedat destrossats o morts ja que no hi queda més que la punta del vaixell o restes del d'aquest.

4- EL "MAL DEL SEGLE": La necessitat de fugir d'una realitat que no els agrada fa que aspirin a l'absolut, la qual cosa els empeny a desitjar la mort per aconseguir la pau que no poden assolir d'altra manera.

Altres caracteristiques del Romanticisme que no surten al quadre:

-La nostàlgia del passat
-El jo
- El desvetllament de la identitat nacional

RELACIONO EL QUADRE AMB AQUESTA IMATGE :

Jo relaciono el quadre amb aquesta imatge té molt a veure amb el vaixell de Titànic.Ja que tots dos vaixells acaben enfonsant-se , amb morts i destruccions .Crec que dos quadres són molt destructius i solitaris i donen molta tristor.

EL TALLER DEL PINTOR

 

Fitxa artística

Obra: El taller del pintor
Artista: Gustave Courbet
Data de creació: 1855
Tècnica: Oli sobre tela
Gènere: autoretrat, retrat, Al·legoria i pintura de personatge
Dimensions: 359 × 598 cm
Localització: Museu d'Orsay, París
Període: Realisme

Descripció

Aquesta obra representa el taller de l'artista i les figures representades són al·legories de la trajectòria artística del pintor. Utilitza el format apaïsat i sembla que el pintor representa una escena del passat però també són presents gèneres com el retrat, una obra de gènere i fins i tot una natura morta.


L'obra està diferenciada per tres franges verticals: a la zona central el pintor pinta una escena paisagística, mentre que a la seva esquena una dona nua reclama la seva atenció. El conjunt es completa amb un gat blanc i un nen que mira el paisatge de Coubert. El nen i la dona representen els espectadors ideals, lliures de prejudicis.


A la zona de l'esquerra es representa un grups de personatges que ell mateix denomina com "els que creixien amb la mort". No només representa als seus enemics, sinó també a aquells involucrats amb la pobresa, entre ells destaca un home semblant sospitosament a Napoleó III. En el grup de la dreta el pintor representa 12 personatges que s'identifiquen com amics de l'art.


La llum penetra des en l'estada per la finestra de la dreta il·luminant els personatges de la dreta i a mesura que avancem cap a l'esquerra s'enfosqueix. La paleta està dominada per les tonalitats terroses i negres.

Valoració personal

D'aquesta obra el primer que em crida l'atenció és la dona nua, el pintor, el nen i el gat. És el punt del quadre que més llum té. També em suggereix un punt d'intranquil·litat a la part esquerra que és on està la gent més pobre. Aquesta obra té crec que és una obra moderna i revolucionària, a la part que polèmica.

Em crea desconcert, ja que podem veure dos bàndols, a la dreta hi ha un home llegint un llibre, mentre que l'esquerra les cares són de patiment i això em crea tristesa.

És el primer cop que veia aquest quadre i la primera impressió va ser que era un quadre trist, ja que és molt fosc, però amb un nen al mitg fa que a primera vista tingui un punt d'inocència.

A simple vista em recorda al quadre de Goya, la maja nua, ja que tracta d'una noia nua al igual que al centre del quadre de Courbet.

https://es.wikipedia.org/wiki/El_taller_del_pintor

https://arte.laguia2000.com/pintura/el-taller-del-pintor-courbet

LA BANYISTA

FITXA ARTÍSTICA:

• Obra: La banyista de Valpinçon
• Autor: Dominique Ingres
• Any: Va ser inaugurada l'any 1808
• Dimensions: 146 x 97 cm
• Estil: Neoclàssic
• Localització actual: Museu del Louvre, París
• Tema: Orientalisme

EXPLICACIÓ:

La banyista de Valpinçon va ser la seva primera obra acabada a Roma. La pintura mostra a una dona que acaba de prendre un bany. La va pintar a Roma el 1808, quan es trobava estudiant, en un moment històric en què triomfava la "bellesa ideal" proposada per Canova. 

Per Ingres, el mitjà adequat era la pintura, ja que encara que aquesta representa la figura junt amb l'espai que l'envolta, la bellesa no està en l'objecte en si, sinó en la relació entre les coses, de manera que tots els components de la tela han de realitzar un tot unitari, una síntesi.

Aquesta banyista és la primera d'una sèrie que realitzarà al llarg de tota la seva carrera. És un exemple de la pintura executada per Ingres durant el període 1806-1820, en què va estar instal·lat a Roma. Allà es va entusiasmar amb les antiguitats clàssiques i els frescs de Rafael. Va ser aplaudida per la crítica parisenca.

Aquest quadre va ser enviat a Paris juntament amb altres obres perquè comprovessin el seu progrés per a poder justificar seguir gaudint de la beca o premi.

CARACTERÍSTIQUES:

Si s'aïllen parts del llenç, les cames semblen massa esveltes, el dors massa ample; la figura desproporcionada, però el conjunt resulta harmònic degut sobretot a la utilització del clarobscur, que matisa des de l'ombra de les cames fins a la lluminositat de les espatlles. Aquesta llum no prové d'una font precisa i no incideix directament en els objectes, sinó que sorgeix de la relació dels colors.

L'escenografia apareix reduïda al mínim, ja que excepte per l'aixeta daurada i la llum que emana de la banyera que no es veu, només el títol de l'obra ens remet al que esdevé en l'escena, no quedant clar si ha sortit del bany o encara no ha entrat. A més d'això, la cortina i el llit completen la composició, en la que l'important és el cos femení, que respon a l'ideal de bellesa del pintor, repetit en nombroses ocasions.

La gran figura està representada d'esquena, amb un cos bastant voluminós, sent gairebé un cilindre representat en un espai cúbic, limitat pels tons freds de les parets. No té rostre, ja que el poc que es veu d'ell, està vetllat per l'ombra. Aquest turbant que recull els cabells de la protagonista porta reminiscències orientals.

VALORACIÓ PERSONAL

Em sembla una obra a la que hi has de posar atenció, ja que per exemple, una part que m'ha semblat interessant es el fet deque a simple vista no té relació amb el titúl, però si hi pares atenció, veuras una banyera al fons de l'habitació.

Pel que fa al color existeix també una tendència a l'equilibri, ja que els tons freds i grisos de les parets i el verd oliva de la cortina s'equilibren amb els tons càlids com els daurats de la pell de la dona, el blanc del llençol.

La visió del quadre s'ha de fer en conjunt. Perquè de manera detallada s'hi poden observar imperfeccions com la primesa de les cames, l'absència de malucs, el difícil encaix de la cama en el cos o l'estranya manera que té la planta del peu.

EM SUGGEREIX A...

La maja vestida, és un quadre que em recorda a la banyista de Vapilçon . Totes dues em suggereixen sensualitat i classe.

WEBGRAFIA

• https://www.artehistoria.com/es/obra/ba%C3%B1ista-de-valpin%C3%A7on
• https://arte.laguia2000.com/pintura/la-banista-de-valpincon-de-ingres-1808

CONSAGRACIÓ NAPOLEÓ

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: Consagració Napoleó
Autor: Jacques-Louis David
Any: 1807
Tècnica:Oli sobre llenç
Dimensions:667 cm × 990 cm
Estil: Neoclasicisme
Localització actual: Museu del Louvre, París França
Tema: Historic

EXPLICACIÓ: La consagració és una pintura de Jacques-Louis David, pintor oficial de Napoleó Bonaparte realitzada entre 1805 i 1808. Si bé hi ha una rèplica posterior al Palau de Versalles. La coronació i la consagració van tenir lloc a Notre Dame de París, una manera per Napoleó de posar de manifest que era un fill de la Revolució: designava la capital com el centre polític, administratiu i cultural de França.


CARACTERÍSTIQUES:

-Només entra llum per el sostre, com si no hi hagues sostre.

-Tots de peu menys un home amb el genoll al terre.

-Gent a un tipus de graderies observant.

-Sembla que no parla ningú.

EM SUGGEREIX ....

Hem sugereix que esta demanant la corona.
Segueix amb el tró o alguna cosa així.
Em suggereix silenci i tensió.
 Perque hi ha molta gent observant.

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://es.wikipedia.org/wiki/La_consagraci%C3%B3n_de_Napole%C3%B3n

http://unlugarparalamemoria.blogspot.com.es/2012/03/la-consagracion-de-napoleon-y.html

La noche estrellada

Fixa tècnica:

Nom: La noche estrellada
Autor: Vincent van Gogh

Any: 1889
Tècnica: Oli sobre llenç
Estil: Postimpresionisme
Mida: 73,7 cm x 90,2 cm
Localització: Museu d'Art Modern de Nova York

Explicació:

És l'obra mestra del pintor postimpressionista Vincent van Gogh. El quadre el va realitzar al sanatori Sant-Rémy-de-Provence, on es va recloure cap al final de la seva vida. Va ser pintada a mitjan 1889, tretze mesos abans de la mort de van Gogh. Des de 1941 forma part de la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York. Considerat com el magnum opus de van Gogh, el quadre ha estat reproduït en nombroses ocasions i és coneguda com una de les pintures més famoses de la història. Va usar oli humitejat i pinzells fins per realitzar l'obra.

Valoració personal:

Personalment es una obra que transmet mltes emocions. Si ens fixem bé, no te cap linea recta i tots els colors representan molt bé la nit. La barreja de colors blaus transmet una lluminusitat al cuadre que sembla ser provocada per les estrellas.

Em sugereix...

Trigal con cuervos:



Té les mateixes característiques, no té línies rectes i també te un cel que dona molt de sentit en el quadre, en aquest cas dona un ambient de foscor que també convida amb els corbs.

LLIBERTAT GUIANT AL POBLE

FITXA ARTÍSTICA

Títol: Llibertat guiant al poble

Artista: Eugène Delacroix

Data de creació: 1830

Tipus d'obra: Quadre fet amb la tècnica pintura a l'oli.

Gènere: Al·legoria i pintura d'història.

Estil: Romanticisme.

Dimensions: 260 cm d'altura x 325cm d'amplada

Ubicació: Museu del Louvre, París. 

DESCRIPCIÓ: La llibertat guiant al poble és un quadre que es va crear inspirant-se en les "revolucions burgeses" que estaven a favor del liberalisme i el nacionalisme produïdes a Europa durant la primera meitat del segle XlX. El quadre fa referència a un episodi en concret d'aquesta època: "Les tres jornades glorioses"que va tenir lloc a París. El proletariat, la burgesia, el camperol, la joventut... tots guiats per la Llibertat contra els reis absolutistes. Aquesta estava representada com una figura femenina amb la banderera francesa a les mans.

La composició d'aquest quadre és asimètrica, superficial i oberta. L'esquema d'aquesta obra és una piràmide el vèrtex de la qual és el puny de la Llibertat i la seva base són dos cossos dels morts.
En el quadre hi predominen els colors càlids i sobre aquests, hi destaquen el vermell i el blau de la bandera francesa.
Parlant de la llum, aquesta enfoca al mort i envolta la figura de la Llibertat. Hi podem trobar dos focus de llum: el primer il·lumina als personatges des de l'esquerra i el darrer, el fons.
La profunditat del dibuix s'aconsegueix amb la superposició de diferents plans i la perspectiva aèria. En el primer pla, podem observar els cossos dels difunts; en el segon veiem a la Llibertat, al burgès, al moribund i al noi jove; en tercer pla ens trobem amb la població lluitant i per últim, en quart pla observem la ciutat amagada enmig de la boira i el fum.

ESTIL: ROMANTICISME
El Romanticisme és un moviment artístic i cultural que s'inspira i plasma les emocions i sentiments. Aquest moviment gaudeix de l'exaltació del poble, la llibertat, la nacionalitat i el patriotisme.
El tema preferit dels pintors romàntics són els paisatges misteriosos i salvatges que reflecteixen la lluita de la humanitat. Es parla també de revolucions.

Aquest quadre, tot aquest quadre és un clar exemple del moviment. Una revolució, la exaltació de tot un poble contra els reis absolutistes, la llibertat, les expressions dels personatges representat en l'obra... tot en conjunt col·locat de forma conscientment asimètrica i desigual.


VALORACIÓ PERSONAL
La meva àvia tenia una copia d'aquest quadre al menjador de casa seva. Cada cop que passava per allà quan era molt petita pensava: "quin quadre més lleig". A més, recordo que em donava una mica de por i intentava no quedar-me sola amb el quadre.
Ara que se la història que amaga aquest quadre i el valor cultural i històric que té, l'aprecio bastant més. Però encara i així no el posaria a casa meva.

WEBGRAFIA
http://historiadelartpau.blogspot.es/1464961148/la-llibertat-guiant-el-poble/
http://luz-historia-arte.blogspot.com.es/2014/03/el-romanticismo-el-arte-del-sentimiento.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble