EL JUGADOR DE CARTES

Fitxa artística

Obra: Jugadors de cartes.
Autor: Paul Cézanne (1839-1906).
Any: Es va pintar durant els anys 1890-1892.
Tècnica:  Oli sobre llenç
Dimensions:  47,5 x  0,58 cm
Estil: Post-impressionisme
Localització actual:  Museu d’Orsay (París)

Explicació:

Són uns jugadors de cartes en un bar de poble, en aquest cas és com una excusa per fer el quadre.
El senyor que no fuma és el que està esperant per tirar les cartes, i el del cigar dóna una sensació de guanyador de la partida per la seva postura més relaxada.
- La concepció que té Cezanne de la natura es redueix a simples volums geomètrics, per tant els cossos dels jugadors són tractats com un cilindre.

- L'ampolla és l'eix central.

- La part esquerra és més gran i el cos del jugador està sencer, cosa que no succeix amb l'adversari, amb això Cézanne intensifica l'enfrontament.


- La tensió de la composició recau sobre els objectes de sobre la taula (on es desenvolupa l'acció) i en les mans dels jugadors (on es mantenen les mirades).

Tot i que el quadre presenta una escena costumista (dos homes jugant a cartes), en l’escena hi ha voluntat de transmetre una lluita generacional, la que mantenien Cézanne amb el seu pare, ja que aquest no volia que el seu fill es dediqués a les Belles Arts. També s’interpreta com una representació de les contradiccions internes del propi artista, un “Cézanne vs Cézanne”.

Característiques:

Especialment en les tres ultimes versions, tots els volums estan definits de manera geomètrica,  el que confereix als dos personatges una dignitat clàssica. En les versions Inicials son tres jugadors contemplats per altres personatges, composició que va simplificant fins reduir-la a dos camperols que juguen a les cartes, amb una ampolla de vi al mig, en que es reflecteix la llum distorsionat la visió perspectiva, Cézanne aconsegueix obtenir el màxim grau de centralitat, que resulta increïble en una escena de vida.

Tota la tela esta construïda amb tons dels colors blau, groc i vermell. Aquesta restricció cromàtica “intensificar la sensació d’austeritat formal”, les pinzellades es presenten solitàries i sintètiques, com el reflex sobre l’ampolla o el simple traç que descriu l’ull del jugador de la dreta. 

Em suggereix...

Aquet quadre anomenat "La gran ola" de Kanagawa, per a mi expressa que la vida mai es fàcil, sempre es presenten inconvenients de distintes mesures i en diferents direccions. El trobo que esta relacionat perquè el quadre (el jugador de cartes), per a mi representa una lluita contra tu mateix.