El bloc de quart: SATURN MENJANT-SE EL SEU FILL

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: "Saturno devorando a su hijo"

Autor: Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos,Aragó 1746, Bordeaux, França 1828)

Any: 1820-1823

Tècnica: Oli sobre guix, traslladat posteriorment a llenç

Dimensions: 143,5 x 81,4 cm

Estil: Neoclàssic (encara que Goya, és difícil de determinar un estil,forma part de les pintures negres)

Localització actual: Museo del Prado, Madrid, Espanya

Tema: La melancolia i la destrucció, lligat amb temes mitològics

EXPLICACIÓ:

En aquest quadre, Goya ens ensenya lo més horrorós i tenebrós que podem imaginar, una barreja entre la mort, el terror, i el canibalisme. Els angles rectes i les posicions torçades del personatge i de la seva pressa ens donen un toc més pertorbador, un por primitiu.

La pintura al·ludeix al Déu grec Chronos, i la comparació romana al Déu Saturn. On apareix menjant-se el que presumptuosament és el seu fill, ja en edat adulta. L'acte de menjar-se el seu fill, s'ha vist de manera psicològica, com una figuració cap al poder del temps (Chronos), el qual domina a tots i mata els seus enemics (els seus fills, hereus del tron). Segons l'historiador J. R. Morales, aquest quadre entranya un sentit cap al govern espanyol de la època, on fa crítica del comandament del rei de l'època, Fernando VII, el qual exerceix tirania sobre el poble, els fills del Déu, "devorant-los" per a mantenir el poder.

Els colors negres i ocres amb comparació dels colors forts del vermell de la sang i el blanc de la pell del seu fill, dona una certa tensió a la imatge. Hi ha una clara dominància dels colors forts i foscs i unes pinzellades grans en el llenç, marcant la pintura, amb una sensació més tenebrosa.

CARACTERÍSTIQUES:

Em de tenir en compte que Goya no seguia les regles dels principals moviments d'art de la època, sinó que seguia un escànner de bellesa propi, que anava evolucionant en la seva pintura, i que va donar a nous moviments artístics com el cubisme.

En aquesta pintura predomina el joc d'ombres, llums i colors. Goya utilitza colors apagats per a recrear el fons i al tità, i just, enquadrat en el mig, utilitza colors vistosos i brillants per a retratar al seu fill. Aquests colors clars i foscs són característics en l'última etapa del pintor, i pot ser d'una influència tenebrista.

Podem veure que el pintor utilitza pintades sense definir; sobretot en els braços del tità, bastant grans, que són característiques de l'impressionisme.

També té caràcters que recorden a l'expressionisme, com ara tots els sentiments que evoca la pintura; tenebrositat,por, terror,ansietat,horror...

També destaca l'ús de la mitologia (Chronos i el seu fill) i la forma recta i retorçada del quadre, això dona un toc neoclàssic, però no destaca tant com altres moviments abans mencionats.

EM SUGGEREIX...

Per a mi, la posició que adopta el personatge i els detalls, de la deixadesa que té, com ara el cabell llarg, i els ulls grans, em recorda a la típica postura d'un Australopitec alimentant-se, mostrant una

postura de comoditat, però a la vegada de defensa, esperant el que sigui, donant així una imatge d'un por primitiu a que siguis menjat.