L'HABITACIÓ D'ARLÉS

L'HABITACIÓ D'ARLÉS

FITXA ARTÍSTICA: 

Obra: L'habitació d'Arlés.
Autor: Vincent van Gogh.
Any: 1888.
Tècnica: Oli sobre llenç.
Dimensions: 72 cm x 90 cm.
Estil: Postimpressionisme, sèrie pictòrica.
Localització actual: Museu Van Gogh, Àmsterdam.

Primera versió:

Aquest quadre representa la habitació que Van Gogh tenia al numero 2 de la Plaça Lamertine, a Arle, situat a Boques de Roine a França. Aquesta va ser la primera habitació pròpia de Van Gogh, i és coneguda com la casa groga. 

Van Gogh hi va viure a aquesta habitació de 1888 a 1889, aquest quadre el va pintar abans de l'arribada de el seu amic Paul Gauguin, amb qui va formar un cercle artístic. 

La porta que es mostra al quadre donava a l'escala i la porta de l'esquerre donava a l'habitació de convidats, habitació on es va instal·lar Gauguin. 

Segona versió:

A l'Abril de 1889, Van Gogh va enviar la seva versió inicial del quadre al seu germà Théodore van Gogh, aquesta per mala sort quant es va fer malbé  per d'inundació que va haver-hi mentre ell estava a l'hospital després de tallar-se el lòbul de l'orella.  Però això no l'hi va impedir el poder fer una altre copia amb diferents colors.

 (Des de  1926 al Art Institute de Chicago)

Tercera versió:

Va ser pintada per a la seva mare al 1889 mentre que es recuperava d'una forta depressió nerviosa a l'asil de St.Remy.

(Museu d'Orsay,París)

Característiques dels quadres:

Pràcticament els tres quadres tenen les mateixes característiques però amb petites variacions, mostra una perspectiva amb la "típica torsió" per part del pintor.

Un fet nou , a l'historia de la pintura, el constitueix l'estranya perspectiva amb què Van Gogh ens mostra els objectes presents en el quadre: els peus del llit estan mostrats des de baix, mentre que la cadira, el coixí o la taula estan vistes des de dalt.

Text de Theo adreçant-se al seu germà Vincent

Hay en todos ellos una fuerza en el color que no habías conseguido hasta ahora, que en sí misma es una cualidad rara, pero tú has ido aún más allá. Hay quien se ocupa de buscar el símbolo a base de torturar la forma, yo lo veo en muchos de tus cuadros, mediante la expresión de la síntesis de tus pensamientos sobre la naturaleza y los seres vivos, que tú sientes fuertemente unidos. ¡Pero cómo debe haber trabajado tu mente y cómo te has puesto en peligro para llegar al punto extremo en que el vértigo es inevitable! Por eso, mi querido hermano, cuando me dices que estás trabajando de nuevo, me alegro en parte, porque el trabajo te permite evitar ese estado en el que caen muchos de los desgraciados que están internados en el establecimiento en el que estás, pero pienso en ello con cierta inquietud, porque antes de que te recuperes completamente no deberías arriesgarte a entrar en esas regiones misteriosas que parece que uno puede rozar ligeramente, pero no entrar con impunidad. No te hagas más daño del necesario, porque si te limitas a hacer un simple relato de lo que ves, hay suficientes cualidades en tus lienzos para perdurar. (París, 16 junio 1889)

WEBGRAFÍA

http://www.lavanguardia.com/cultura/20160206/301941057072/les-habitacions-de-van-gogh.html

https://es.wikipedia.org/wiki/El_dormitorio_en_Arl%C3%A9s

http://revistaatticus.es/2009/06/19/la-habitacion-de-van-gogh-en-arles

http://www.harteconhache.com/2017/06/el-dormitorio-de-van-gogh-en-arles.html

El pensador

El pensador

Autor: August Rodin

August Rodin

Any: 1903-1904, mida original (1880).
Dimensions: Alt. 180 cm; Ampla. 98 cm; P. 145 cm
Tipus d'obra: Escultura (Tècnica de la fosa)
Corrent artístic: Impressionisme.
Ubicació: Museu Rodin, Paris, França.

François-Auguste-René-Rodin va néixer 12 de novembre del 1840 a Paris. Fill d'un funcionari de policia normand, els primers anys de la trajectòria artística de Rodin van ser força difícils. El seu art no va ser acceptat pels crítics i ni tan sols va poder ingressar a l'École de Beaux Arts de París. En conseqüència, va haver de dedicar-se a la decoració com a mitjà de subsistència. La fama no va arribar-li fins a l'exposició de l'Edat de Bronze, el 1877, un nu masculí de mida natural que va provocar la polèmica en el Salon de París i va ser força criticat pel seu verisme, fins al punt que alguns crítics van assegurar maliciosament que havia estat buidat d'un motlle fet del natural. En qualsevol cas, la polèmica havia situat Rodin en el mapa de l'art.


Explicació: Aquesta obra és una part de Porta de l'Infern (aquesta és un altre de les seves obres representatives).

Tot va començar quan van demanar-li a Rodin de fer la futura porta del museu decoratiu de Paris, però per desgràcia, aquest museu no es va poder acabar, però Rodin, com bon escultor que era va acabar l'obra. I aquesta porta va ser inspirada en la Divina Comèdia, i en aquella obra es destacava l'autor d'aquella obra, Dante, i aquest va ser el model pèl qual Rodin va fer el "Poeta", però després de un critica, va decidir-ho canviar a "El pensador".

Característiques: El més rellevant de l'escultura de Rodin és el tractament. Es considera una obra impressionista perquè la superfície no està polida, com si només ens insinues. Aquest modelatge irregular permet visualitzar la intensitat amb què pensa. És a través del contrast on l'escultor juga per crear espais de llum, i en conseqüència sensació de profunditat amb una superfície més rugosa en contraposició a les brillants on s'aprecia el Non-finito.

L'escultura està realitzada en bronze i el procediment la fosa. Però la tècnica és el que innova i fa diferent de Rodin és el motlle que ho fa amb les mans deixant zones de no acabat i superfícies rugoses. Tot i la desproporció de certes parts com les mans, i els peus que tenen influència de Miquel Àngel, ja que aquesta obra té un tractament del cos realista.

Heràclit

Valoració personal:

Aquesta obra, personalment, m'ha encantat, ja que representa la força que té el pensament, i també m'ha agradat la manera que tenia Rodin d'inspirar-se, i donar aquests detalls tan cridaners i tan bons.

Sincerament em costaria dir a què em recorda, ja que aquesta obra em fa recordar a tantes coses que no podria dir quina. Però com és necessari, en lo primer que em fa pensar és en la filosofia, o a qualsevol pensador.

Webgrafia:

https://www.actuallynotes.com/las-claves-de-la-escultura-mas-famosa-de-auguste-rodin-html/

http://www.musee-rodin.fr/es/colecciones/esculturas/el-pensador-0

https://es.wikipedia.org/wiki/Auguste_Rodin

  EL JUGADOR DE CARTES

Fitxa artística

Obra: Jugadors de cartes.
Autor: Paul Cézanne (1839-1906).
Any: Es va pintar durant els anys 1890-1892.
Tècnica:  Oli sobre llenç
Dimensions:  47,5 x  0,58 cm
Estil: Post-impressionisme
Localització actual:  Museu d’Orsay (París)

Explicació:

Són uns jugadors de cartes en un bar de poble, en aquest cas és com una excusa per fer el quadre.
El senyor que no fuma és el que està esperant per tirar les cartes, i el del cigar dóna una sensació de guanyador de la partida per la seva postura més relaxada.
- La concepció que té Cezanne de la natura es redueix a simples volums geomètrics, per tant els cossos dels jugadors són tractats com un cilindre.

- L'ampolla és l'eix central.

- La part esquerra és més gran i el cos del jugador està sencer, cosa que no succeix amb l'adversari, amb això Cézanne intensifica l'enfrontament.


- La tensió de la composició recau sobre els objectes de sobre la taula (on es desenvolupa l'acció) i en les mans dels jugadors (on es mantenen les mirades).

Tot i que el quadre presenta una escena costumista (dos homes jugant a cartes), en l’escena hi ha voluntat de transmetre una lluita generacional, la que mantenien Cézanne amb el seu pare, ja que aquest no volia que el seu fill es dediqués a les Belles Arts. També s’interpreta com una representació de les contradiccions internes del propi artista, un “Cézanne vs Cézanne”.

Característiques:

Especialment en les tres ultimes versions, tots els volums estan definits de manera geomètrica,  el que confereix als dos personatges una dignitat clàssica. En les versions Inicials son tres jugadors contemplats per altres personatges, composició que va simplificant fins reduir-la a dos camperols que juguen a les cartes, amb una ampolla de vi al mig, en que es reflecteix la llum distorsionat la visió perspectiva, Cézanne aconsegueix obtenir el màxim grau de centralitat, que resulta increïble en una escena de vida.

Tota la tela esta construïda amb tons dels colors blau, groc i vermell. Aquesta restricció cromàtica “intensificar la sensació d’austeritat formal”, les pinzellades es presenten solitàries i sintètiques, com el reflex sobre l’ampolla o el simple traç que descriu l’ull del jugador de la dreta. 

Em suggereix...

Aquet quadre anomenat "La gran ola" de Kanagawa, per a mi expressa que la vida mai es fàcil, sempre es presenten inconvenients de distintes mesures i en diferents direccions. El trobo que esta relacionat perquè el quadre (el jugador de cartes), per a mi representa una lluita contra tu mateix. 

 

Monjo al costat del mar

Ficha Técnica

Títul: “Monjo al costat del mar”.  
Der Mönch am Meer

Autor: Caspar David Friederich

Any: 1808–10

Estil: Romantic

Dimensions: 110 cm × 171.5 cm 

Técnica: Oli sobre tela

Ubicació actual: Alte Natinalgalerie, Berlin, Alemanya.

Explicació

Una sola figura, vestida amb una indumentària llarga i amb la barbeta d'una banda, es troba sobre una duna baixa esquitxada d'herba. La figura, generalment identificada com a monjo, s'ha convertit pràcticament al marge de l'espectador i analitza un mar en brut i un cel gris i blanc que ocupa prop de tres quartes parts de la imatge. No està clar si es troba en una roca alta o només en un pendent suau al mar. La duna forma un triangle inexpressiu en la composició, en el punt més allunyat del qual es troba la figura. Contrastant amb l'oceà fosc, hi ha diversos cops d'ones que de vegades es confonen amb gavines.

Aquest és un dels quadres més sorprenents de Caspar David Friedrich. Com sol ser habitual en ell inclou una petita figura humana perquè l'espectador s'identifiqui amb ella, deixant-nos clar que no som més que uns polls diminuts davant la grandiositat de la naturalesa. En aquest cas, ens converteix en un monjo que contempla el mar des d'unes dunes de sorra. És un mar fosc, profund i amenaçador, que té pinta d'estar congelat.

Característiques de l'estil
La revolució industrial va fer que molts artistes romàntics es dediquessin a pintar paisatges que demostraven que, per molt progrés que hi hagués, l'home mai seria capaç de dominar la naturalesa. També es pot veure que es va pintar sense dibuixar primer, com sobre la marxa. I, amb els colors freds, fa que ens arribi la sensació de solitud, típica del romanticisme.

El més cridaner de l'obra és la simplicitat extrema del paisatge. Tres franges de color col·locades en horitzontal, una sobre una altra: terra, mar i aire, amb el cel ocupant més de tres quartes parts de la superfície del llenç. És un paisatge ampli i nu, on no trobarem gens al que agarrar-nos, i que ens provoca por, solitud i vertigen.

Em suggereix ...
A mi em recorda als penya-segats d'Irlanda, perquè quasi sembla que estiguis contemplant la fi del món. 
 

el vagó de tercera clase

FITXA ARTÍSTICA: 
Obra: El Vagó de Tercera ClaseAutor: Honoré Daumier
Any: 1864
Tema: Realisme
Tècnica: Oli sobre llenç
Dimensions: 65.4 × 90.2cm
Localització actual: Metropolitan Museum of Art de NY.

QUÈ VOL EXPLICAR?
El vagó de tercera classemostra l'interes de l'autor en les vides de la clsae obrera parisenca. L'objectiu de Dumier en aquest quadre es denunciar la pobresa. Per això, el pintor francès dibuixa un vagó amb pocs bancs, brut, ple de goma gom per aquelles que no es poden permetre un billet de primera o segona classe.

En el bancs que encara l'espectador hom pot veure, d'esquerra a dreta, una dona sostenint el seu nadó, una anciana amb els braços plegats sobre un cistell i un noi jove adormit.

CARACTERÍSTIQUES:
Amb les tonalitats pastel i ocre, Daumier ens transmet tendresa, tristesa i sobretot realisme, ja que en primer plano ens trobem estratègicament un noi de classe popular dormint, que deu estar cansat de treballar tot el dia a la fàbrica i la mare alletant el seu fill petit, amb molta esperança de que sobrevisqui a les escasses condicions de vida, que contrasta amb la sofisticació industrial del fons.

Ball al Moulin de la Galette

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: Ball al Moulin de la Galette
Autor: Pierre-Auguste Renoir (febrer de 1841- decembre de 1919)

Any: 1876

Tècnica: Oli sobre llenç

Dimensions: 1,31 m x 1,75 m

Estil: Impresionisme

Localització actual: Museu d’Orsay en París

Tema: Històric

EXPLICACIÓ:

El Moulin de la Galette va ser un antic molí abandonat cap a mitjans del segle XIX, situat a la part alta del turó de Montmartre. L'obra és una escena real i representa que els diumenges i els festius és un un lloc de ball molt popular, a qui concorrien artistes, apareixen alguns amics personals de l'autor. La pista de ball estava envoltada per una balustrada de fusta amb un banc corregut, on s'asseien les dones esperant ser convidades a ballar, darrere es trobaven taules amb seients sota els arbres, on es menjava i es bevia.

CARACTERÍSTIQUES:

- Representa les diferents figures en un espai enfosquit amb tocs de llum. - Efecte Multitud recorrent a dues perspectives. - Les figures estan ordenades en dos cercles: el més compacte al voltant de la taula i
un altre més obert al voltant de la parella de ballarins.
- L'alegria que inunda la composició fa d'aquesta obra una de les més impactants. - Les ombres, seguint els paràmetres impressionistes, són blaus i atorguen unitat
al conjunt. - La tècnica utilitzada, oli sobre llenç, és completament impressionista, amb tocs de
pinzellada solta. - La composició clàssica tridimensional fa que en els primers plans les figures es vegin
més nítides.

EM SUGGEREIX ....

Em transmiteix el sentiment de felicitat, unió i diversió. Per això a mi em recorda a un
casament.

Pierre-Auguste Renoir va dir: ''Per a mi, un quadre ha de ser una cosa amable, alegre i
bonic, si, bonic. Ja hi ha massa coses desagradables en la vida com perquè ens
inventem encara més.''

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://www.artehistoria.com/es/obra/le-moulin-de-la-galette

https://arte.laguia2000.com/pintura/le-moulin-de-la-galette-renoir

/

L’últim viatge del buc de guerra Temerari

FITXA ARTÍSITCA

• Obra: L’últim viatge del buc de guerra Temerari

• Autor: Joseph Mallord William Tuner 

• Any: 1839

• Tècnica: Oli sobre llenç

• Dimensions: 91cm x 122cm

• Estil: Romanticisme

• Localització actual: National Gallery, Londres, Regne Unit

EXPLICACIÓ

Aquesta pintura representa una escena la qual el pintor la va presenciar.

La destinació final de l'HMS Temeraire, en el moment en què va ser remolcat des de la base de la flota, a la desembocadura del Tàmesi, fins al seu destí; el desballestament.

Es veu el buc antic i vell que reflexiona sobre els dies de glòria ja passats i, que ell va ser un dels majors símbols del poder de la Marina Real Britànica, navega cap a la seva mort.

El quadre també suggereix una reflexió sobre la suplantació de la vellesa perla joventut així com l'enfrontament de valors entre la modernitat de la màquina de vapor i la tradició ja passada de la navegació a vela.


CARACTERÍSTIQUES

La natura, amb el seus paisatges.

Hi ha molta llum i una barreja entre colors càlids i freds.

Predomina absolutament el color sobre el dibuix.

Es tracta d'una situació quotidiana amb tons apocalíptics i fantàstics.


VALORACIÓ PERSONAL

Aquesta obre em sembla bonica però a la vegada estranya i misteriosa, també crec que tracta un tema bastant interessant com el pas del temps.


EM SUGGEREIX...

Aquesta em recorda als viatges d'estiu de Palamós que fem en família.

He escollit aquesta fotografia perquè com he dit anteriorment em recorda a l'estiu i a Palamós.

FONTS D'INFORMACIÓ

https://es.wikipedia.org/wiki/El_Temerario_remolcado_a_dique_seco

https://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Mallord_William_Turner

LA SAGRADA FAMÍLIA

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: Basílica de la sagrada família
Autor: Antoni Gaudí
Any: 1882
Tècnica: construcció de formigó
Dimensions: 172 m d'altura amb una superficie de 4500m2
Estil: Modernista
Localització: Carrer de Mallorca 401, Districte de l'Eixample, Barcelona

EXPLICACIÓ:

Antoni Gaudí (1852-1926)

La idea principal de construir aquest gran temple de culte dedicat a la Sagrada Família va estar treta d'un llibreter anomenat Josep Maria Bocabella. Abans de ser Gaudí oficialment el dissenyador d'aquesta basílica, el projecte va ser encarregat primer al arquitecte Francisco de Paula del Villar i Lozano, el qual va idear un projecte de una església neogòtica, va ignorar completament la idea del  Bocabella, el qual volia replicar el Santuari de Loreto.

La cripta:
La seva construcció va ser planejada per a l'any 1882, per aquell moment el projecte estava a càrrec de Francisco del Villar, finalment la cripta va començar a ser construïda al 1883 ja que va ser l'any on gaudí va començar a fer-se càrrec del Projecte. Gaudí va decorar la cripta amb motius naturalistes, va elevar la bòveda i va crear una fossa que facilitava tant la il·luminació com la ventilació


El temple:
Quan Gaudí va iniciar la direcció del edifici, només estava construïda la cripta, Antoni, va decidir modificar les columnes, les quals van passar de ser d'un estil corinti a un estil basat en la natura, així va ser com Antoni Gaudí va evolucionar fins al seu estil tan característic basat principalment en motius vegetals, com a curiositat, Gaudí tenia una opinió dolenta del estil gòtic, deia que era imperfecte i per aquesta raó no l'utilitzava sovint.

Característiques modernistes:

La Sagrada Família es un edifici modernista, una cosa que destaca d'aquesta etapa es la representació de la natura a l'art, com hem dit abans Gaudí representava molt la natura a les seves obres. 
La Sagrada Família no és una excepció. Al temple, podem trobar milers de detalls inspirats en la natura. Una de les parts de l'edifici on podem comprovar això es al Portal de la Fe. En aquesta part del temple podem veure decoració basada en fulles i plantes. 

A mes, podem arribar a veure uns detalls més grans a la façana, com per exemple branques de palmera.

Entre tots aquest detalls tambè podem distinguir branques de arbre amb les seves fulles a la base de les estatues.

Passem a l'interior, l'interior del temple es considerat per molta get com un gran bosc de pedra. Gaudí va voler representar un bosc al interior del temple, va disenyar les columnes de tal manera que siguin molt similars als arbres. La part superior de les columnes es divideix per a simular la ramificació dels arbres. La iluminació desde el sostre, feia del interior de l'esglesia un autentic bosc petrificat.

OPINIÓ PERSONAL:

Basicament, m'encanta aquest increible edifici. M'agrada perque no nomes esta fet molt detalladament per la façana, si no que tambe esta molt cuidadosament detallat a l'interior. Aquesta obra de l'arquitectura em produeix fascinació per el seu tamany i les seves formes inusuals, malgrat que aquest monument m'encanta, encara es troba en construcció, per aixó em fascinaria molt mes veure aquesta gegant estructura acabada. 

 

Simulació del monument acabat de construir

Aquesta obra em suggereix...


Sempre que observo aquest monument, em venen ddues imatges al cap: Una d'elles és la obra de Vicent Van Gogh, La nit estrellada, ya que les pincellades del cuadre em semblen molt similars als acabats del edifici.

L'altra imatge que em ve a la memoria son les coves de salnitre de Montserrat, l'interior d'aquesta cova té diverses formes molt similar als edifici de la Sagrada Familia. A mes, molta gent diu que aquesta cova va ser l'inspiracio de Gaudí per moltes de les seves obres.

WEBGRAFÍA:

http://www.sagradafamilia.org/es/

https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

https://xixerone.com/2014/04/la-sagrada-familia.html

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/35/SF_-_Fe.jpg

https://www.conocerbarcelona.com/sagrada-familia

LA MORT DE SARDANÀPAL

FITXA ARTÍSTICA:

Obra: La Mort de Sardanapale (en francès); La Mort de Sardanàpal (en català)

Autor: Eugène Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, França 1798 – París, França 1863) 

Any: 1827

Tècnica: Oli sobre llenç

Dimensions: 392 cm x 496 cm

Estil: Romanticisme

Localització actual: Museu del Louvre, París, França

Tema: Històric 

EXPLICACIÓ:

Per fer aquest quadre Delacroix s’inspira en el drama de Lord Byron (1788-1824) sobre Sardanàpal escrit al 1821 (traduït al francès al 1822). En l’escrit de Byron, Sardanàpal decideix llançar-se a la foguera amb Myrrha (la seva esclava preferida) mentre que en el quadre podem veure una escena un tant diferent que suposadament va ser inspirada en una ocurrència posterior d’un altre autor, Diodoro de Sicília (c. 90 aC-c.30 aC).

El quadre explica la història de Sardanàpal, possible germà d’Assurbanipal i rei de Nínive a Assíria, que va viure entre el 661 aC i el 631 aC. Es diu que Sardanàpal es va revelar contra el seu germà, però degut a la traïció dels seus aliats decideix destruir tots els seus béns materials, cremar el seu palau i la ciutat i sacrificar a les dones del seu harem juntament amb els gossos i els cavalls abans de suïcidar-se ja que, segons ell, no donaria el plaer als seus enemics d’una victòria imminent.

Harem: Part on vivien les dones a les antigues cases musulmanes. 

CARACTERÍSTIQUES:

Una de les principals característiques és la representació de la bogeria de l’home del Romanticisme envers la racionalitat de l’esperit Neoclassicista de l’època. A més a més es veu l’Orient com un lloc on hi ha dos extrems molt separats: la civilització sofisticada i la violenta.

S’utilitza la corba exagerada, l’aspecte inacabat, la llum dramàtica, el moviment, la lluminositat dels colors per representar un fet tràgic i un exagerat protagonisme del color vermell simbolitzant la violència. També es detallen molt des de els personatges principals fins els detalls que passen més inadvertits com les teles i la musculatura dels animals.

En quant a la lluminositat d’aquest quadre es caracteritza per ser brillant amb diversos focus de llum que es creuen. Com es pot veure predominen els colors càlids i destaca la blancor dels cossos. La llum marca una diagonal que va des de on se situa Sardanàpal fins a l’home que està assassinant a una de les dones.

CURIOSITATS:

Una curiositat bastant interessant sobre aquest quadre és, que encara que amb aquesta obra Delacroix definiria el Romanticisme, la primera vegada que aquesta es va exposar la públic, al Saló del 1829, va rebre dures crítiques degut a la seva tendència non finito (inacabada), a la pinzellada excessivament lliure i a la lluminositat dels colors per representar una escena tan dramàtica. El rebuig de les autoritats de cara a l’obra va suposar que molts artistes li suggerissin canviar d’estil si volia rebre encàrrecs oficials i per culpa de la falta de suport, tant per part dels artistes com dels seus amics, Delacroix es va retirar durant 5 anys.

Una altra curiositat sobre aquesta obra és l’aparició d’una amiga de Delacroix que ja havia sigut retractada per ell en diverses ocasions. La dona, de nom Aline, es troba situada entre el llit i la noia sent assassinada per un dels homes del rei.

Per últim, si ens fixem bé, podem veure que el rei descansa sobre un llit en forma triangular de la qual cosa es difícil adonar-se a simple vista per culpa de les pinzellades al voltant i per les figures que la rodegen.

EM SUGGEREIX...

Un sentiment de caos i desesperació per part dels animals i les dones però a la  vegada em transmet el sentiment de tranquil·litat i superioritat del monarca que, encara que es suïcidarà en uns instants, observa des de el seu llit tot el caos que està provocant al seu imperi i sembla no estar preocupat.

FONTS D'INFORMACIÓ:

https://www.altima-sfi.com/es/tanatopedia/la-muerte-de-sardanapalo/
https://arte.laguia2000.com/pintura/la-muerte-de-sardanapalo
https://es.wikipedia.org/wiki/La_muerte_de_Sardan%C3%A1palo
https://www.artehistoria.com/es/obra/muerte-de-sardan%C3%A1palo
http://eldibujante.com/la-muerte-de-sardanapalo/
http://www.lacamaradelarte.com/2018/04/la-muerte-de-sardanapalo.html
https://www.ecured.cu/La_muerte_de_Sardan%C3%A1palo
https://en.wikipedia.org/wiki/Lord_Byron
https://es.wikipedia.org/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix
https://ca.wikipedia.org/wiki/Diodor_de_Sic%C3%ADlia 

TESTAMENT D'ISABEL LA CATÒLICA

FITXA ARTÍSTICA

• Títol: Testament d'Isabel la Catòlica
• Autor: Eduardo Rosales
• Data: 1864
• Tipus d'obra: Pintura a l'oli sobre llenç
• Mesures: 400 x 290 cm
• Estil: Romanticisme
• Descripció: En el quadre es pot veure a la Reina Isabel I dictant el seu testament mentres gent de la cort rodeja el llit.
• Ubicació: Museo del Prado, Madrid

CARACTERÍSTIQUES

• La mort està present en la majoria de quadres d'aquesta època, i com podem veure en aquest es la temàtica principal

• La visió obscura de la vida també es molt utilitzada.
• I la temàtica de relats tràgics també es molt present.

VALORACIÓ PERSONAL

Em sembla un quadre molt trist però que plasma una realitat de la vida com és la mort. En el Romanticisme el que es volia plasmar sobre tot eren els sentiments i aquest quadre es caracteritza per una temàtica obscura i que no acostuma a agradar a la gent veure-la.

A mi aquest quadre em recorda a la sensació de veure a una persona anar-se d'aquest món i ho relacionaria amb aquesta imatge.

Webgrafia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Do%C3%B1a_Isabel_la_Cat%C3%B3lica_dictando_su_testamento

https://historiadelartebachillerato.wordpress.com/2011/04/21/la-pintura-romantica-caracteristicas-generales/

EL BES

Jofre Garnés Castellanos                                                                                                                         4t A

EL BES

 
Fitxa Artística:

Títol: El Bes
Artista: Gustav Klimt
Data de creació: Entre el 1907-1908.
Tipus d'obra: És una pintura a l'oli amb làmines d'or i estany sobre tela.
Gènere: Retrat
Estil: Modernisme

Dimensions: 180 cm d'altura x 180 cm d'amplada.
Ubicació: Österreichische Galerie Belvedere de Viena.

Descripció:

Klimt representa una parella reclosa a la intimitat, mentre que la resta de la pintura es dissol en un fons brillant amb un patró extravagant. A la vegada, el fons evoca el conflicte entre dues i tres dimensions, intrínseques a l'obra de Degas i altres modernistes. 

Pintures com El petó eren manifestacions visuals de l'esperit de "fin-de-siècle" perquè capturen una decadència que s'expressa en aquestes opulentes i sensuals imatges. 

L'ús de la fulla d'or recorda les pintures medievals d' "or molt", manuscrits il·luminats, mosaics anteriors, i altres patrons en espiral de la roba que recorden l'art de l'Edat de Bronze, com també els circells decoratius vists a l'art occidental d'abans de l'època clàssica. El cap de l'home acaba molt a prop de la part superior de la tela, un allunyament dels cànons occidentals tradicionals que reflecteix la influència de l'estampa japonesa igual que la composició molt simplificada. Les dues figures es troben al costat d'un tros de prat florit. L'home porta una túnica amb rectangles en blanc i negre irregularment posats a la fulla d'or decorada amb espirals. Porta una corona de vides mentre que la dona apareix amb un vestit ajustat amb una flor que sembla rodona o motius ovalats sobre un fons de línies ondulades paral·leles. El seu cabell conté flors i es forma un halo circular que ressalta el seu rostre, que continua sota la barbeta, per la qual cosa sembla un collaret de flors. 

Es creu que Klimt i la seva companya Emilie Flöge van fer de models pel treball, però no hi ha evidència o registre per provar-ho. 

També s'ha argumentat que en aquesta obra Klimt representa el moment en què Apolo li fa un petó a Dafne quan s'està convertint en llorer, segons les metamorfosis d'Ovidi.

Modernisme:

El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que fa recognoscibles aquests estils com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

Característiques:

• ·La carrera de Klimt estava en decadència quan va pintar El bes.

• ·El bes va ser comprat abans de ser acabat.  

• ·El bes podria ser un autoretrat. 

• ·Es realment gran. 

Valoració personal:

Aquest quadre el que a mi em transmet es molt d'amor i molta passió però jo rebo aquest amor d'una altra manera de com he llegit. 

És a dir, jo no veig només dues persones que s'estan besant, ja sigui la seva parella, una model o una amant. Sinó que el que veig jo, pel que he investigat del autor, que era una persona que estava passant per un moment molt baix en la seva carrera i que tenia opinions molt anti-autoritàries i anti-populistes sobre l'art, és que ens intenta mostrar una sola cosa; l'amor a l'art. 

Ell mateix va escriure: "si no es pot complaure a tot el món amb les obres i l'art, si us plau, complaguem-ne només a alguns". O sigui, volia fer veure a les persones que s'ha d'estimar l'art, que s'ha de recolzar i que no es pot perdre. Encara que no tothom vulgui o pugui apreciar-lo, a la gent que si, no deixar de fer-ho mai. D'aquí el bes, el petó, l'amor, la passió i el plaer. 

D'aquesta manera és com jo veig el quadre, simple i pur amor a l'art.

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_pet%C3%B3ç
http://culturainquieta.com/es/arte/pintura/item/8539-15-curiosidades-sobre-el-beso-de-klimt.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme